A les portes d’un nou debat dels Vint – i – vuit, avui a Brussel·les, sobre les quotes de refugiats proposades per la Comissió Europea (CE), la localitat italiana de Ventimiglia simbolitza el nou conflicte comunitari entorn de l’arribada d’immigrants sense papers de l’altra banda del Mediterrani a Itàlia. La població, a vuit quilòmetres de la frontera amb França, pateix amb especial cruesa el tancament de fronteres que alguns socis europeus, com París, Berlín o Viena, han estat practicant en els darrers dies. La proximitat de Ventimiglia amb França fa que molts dels immigrants amb intenció d’entrar al país veí l’utilitzin de pas. Fins divendres, quan el govern francès va aprofitar la celebració del G – 7 a Baviera, per la qual es van intensificar els controls fronterers adduint motius de seguretat, per bloquejar milers d’immigrants. La majoria, subsaharians arribats en pastera des de Líbia.

L’espai Schengen fomenta que els arribats a Itàlia puguin viatjar cap al nord. La legislació comunitària estableix que els immigrants irregulars han de demanar asil al país al qual arriben, i quedar – s’hi. Una situació difícil de delimitar en condicions normals, quan els nouvinguts poden moure’s sense ser interceptats, però que el tancament fronterer de facto dels darrers dies a Suïs – sa, Àustria, Alemanya, o França ha alterat. Viena va assegurar que les devolucions fa anys que són rutinàries, mentre que París afirma que només havia intensificat els controls. Se li doni el nom que se li doni, la policia fronterera francesa ha retornat un miler de persones a Itàlia en cinc dies.

A més de Ventimiglia, els immigrants s’allotgen a les estacions de tren de les principals ciutats del país, on hi ha 76.000 refugiats de l’altra banda del Mediterrani. Itàlia no els vol, ells no volen quedar – s’hi, però no només se’ls nega l’accés, sinó que París, per exemple, va desplegar patrulles a les muntanyes per evitar que travessessin pel camp.

Les autoritats italianes van organitzar camps de refugiats improvisats a diverses localitats del país, mentre pujava el to des de Roma amb vista a la reunió d’avui. “Si Europa no se solidaritza, toparà amb una Itàlia diferent”, va amenaçar diumenge el ministre d’Interior, Angelino Alfano. El primer ministre, Matteo Renzi, va titllar de “gairebé una provocació” la proposta de Brussel·les de repartir només 24.000 dels demandants d’asil entre els estats membres, i va evocar un possible “pla B” d’immigració italià.

Mentrestant, creixen les crítiques del govern turc als països europeus per la falta d’ajuda arran de l’intens flux d’immigrants sirians que intenten creuar la frontera amb Turquia. Uns 15.000 refugiats han arribat al país otomà només en les darreres dues setmanes, fugint dels combats entre Estat Islàmic i les milícies kurdes al nord de Síria. Diumenge, el titular d’Afers Estrangers turc, Mevlut Cavusoglu, va instar la comunitat internacional a reaccionar. “Turquia ha gastat 6.000 milions de dòlars en els refugiats fins ara, mentre que l’ajuda exterior és de només 300 milions. La càrrega ha de ser repartida”, va demanar.