Onades d’immigrants d’ètnia rohingya naveguen sense destí aparent pels mars del sud – est asiàtic davant l’atenta mirada d’una regió que els ha menystingut durant dècades. Només en les darreres setmanes, fins a 3.000 immigrants han tocat terra o han estat rescatats per pescadors d’algun país de la regió, i milers més estan ancorats al mar, abandonats per les xarxes de traficants d’éssers humans. Des del gener passat, unes 25.000 persones han abandonat Bangladesh i Myanmar fugint d’una pobresa perenne i unes condicions de vida deplorables. La indignació internacional ha forçat els països de la regió a debatre el futur d’una ètnia sense estat, en reunions benintencionades però estèrils, com la d’ahir, una conferència internacional que només va servir perquè Myanmar s’espolsés culpes de manera pública.

Representants de fins a 17 països afectats de manera directa o indirecta per la creixent crisi dels immigrants i diverses organitzacions internacionals, inclosa l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur), es van reunir a Bangkok amb la intenció d’identificar les arrels d’un problema amb diverses ramificacions i per trobar solucions que posin fi a la humiliació dels rohingyes. El cas és que, més enllà del consens sobre mantenir obertes les discussions, la conferència va concloure sense avenços. La majoria dels països de la regió van assenyalar Myanmar com la causant de la crisi, en acusacions que el règim de Thein Sein va qualificar de “banals”.

Més d’un milió de rohingyes viuen actualment a Myanmar –antiga Birmània– i resideixen majoritàriament a l’estat d’Arakan. Des de la dècada dels setanta, els diversos règims autoritaris birmans han negat la ciutadania als rohingyes, els han violat els drets més bàsics i els han confinat en campaments. Myanmar no reconeix els ronhingyes com un grup ètnic i els considera bengalís. Bangladesh, per la seva banda, tampoc els reconeix com a ciutadans.

De fet, l’organització no governamental de resolució de conflictes International Crisis Group considera els rohingyes una de les minories més perseguides del món. “El flux d’immigrants irregulars ha arribat a nivells alarmants. Les causes que motiven aquesta gent a marxar han de ser redreçades”, va afirmar, en el discurs d’obertura de la conferència, el ministre d’Afers Estrangers tailandès, Tanasak Patimapragorn, unes paraules dirigides a Bangladesh i a Myanmar.

La delegació de Bangladesh va reconèixer que una part dels immigrants que es llancen al mar són ciutadans empobrits que fugen de territori bengalí, però va posar èmfasi en els “factors externs” que obliguen els rohingyes a emigrar.

Per la seva banda, la delegació birmana es va negar a ser l’ase dels cops i va acusar els països veïns d’estar desinformats sobre les motivacions que hi ha al darrere de les migracions dels rohingyes. “No podeu culpar només el meu país. Assenyalar – nos amb el dit no ens portarà enlloc”, va assegurar el ministre d’Afers Estrangers de Myanmar, Htin Lynn, que va assegurar que les polítiques que afecten els rohingyes són “jurisdicció interna”.