E ns omplim la boca dient, cada dia, a totes les cimeres de caps d’estat i de primers ministres, i a les reunions de l’Eurogrup, que els 28 estats de la Unió som una entitat supranacional basada en uns valors, en la defensa d’uns drets inviolables de la persona, de la seva dignitat, en la llibertat, en la democràcia i fonamentada en l’estat de dret. La solidaritat va en boca de tothom quan parlem de mercats i d’euros, no sé dir si aquesta paraula té el mateix sentit quan parlem de persones i d’éssers humans; especialment, quan no es tracta de ciutadans de la Unió.

I és que aquests valors i principis de l’Europa de la Unió Europea i dels seus governs, fàcilment se’ns obliden quan concerneixen als milers d’immigrants que arriben per mar a les costes italianes o espanyoles. Tot i tenir proves que centenars de persones, gairebé un miler, han mort ofegades aquests darrers dies, les apartem del nostre pensament i deixem de banda valors i principis, sabent que en continuaran morint si no es fa alguna cosa per evitar – ho.

El primer ministre Renzi i el govern italià, davant la inoperància dels governs europeus i de les institucions de la UE, han demanat –gairebé han suplicat– a Obama (al qual sempre critiquem!) que s’impliqui, ell personalment i els EUA, a aturar aquest desastre humà, que té el seu origen en la prou coneguda situació de no – estat que actualment es viu a Líbia, però no podem oblidar que els refugiats procedeixen de països on regnen la guerra i la barbàrie: Síria, l’Iraq, Somàlia, Eritrea, el Congo, Mali i un llarg etcètera.

Per una banda, els països que es diuen germans del nord de la UE, que donen lliçons de moralitat i d’ètica monetària, i, per l’altra, les mateixes institucions comunitàries, al·leguen no tenir diners per esmerçar en la contenció d’aquesta allau de refugiats, ni per atendre ni donar asil als qui fugen de les guerres de l’Orient Mitjà o d’Àfrica. A banda dels motius econòmics també s’addueixen raons geogràfiques. Són conflictes aparentment llunyans perquè no es produeixen a les ribes de la Mediterrània.

Cal que ens preguntem amb avergonyiment si la UE dels valors, els principis, la cooperació i la dignitat, només serveix per comptar diners. Pel que s’ha vist els darrers dies, quan es tracta de drames personals, malgrat que són vells drames humans perfectament previsibles, s’eludeixen responsabilitats i es fan recaure exclusivament en els països directament afectats –Itàlia, Espanya i Grècia. Els altres 25 estats sobirans fan veure que no ho veuen.

Fa més de dos mil anys, un poeta anomenat Cal·límac de Cirene ja expressava el seu colpiment davant de situacions semblants a les que vivim, i escrivia: “A la tomba d’un ofegat / Quin era el teu nom? pobre home t’han trobat / Rebutjat pel mar, rentat per les onades. / Per tu Leioticós ha fet posar aquesta làpida. / Pietós, s’ha fet càrrec de tu. He vist com el plor / Regalimava dels seus ulls. Per tu?/ Més aviat per ell; car el seu ofici amarg / L’exposa tots els dies als perills de la mar.

La Unió Europea s’ho ha de fer mirar!