Per a la Unió Europea, tan important com la crisi econòmica o el conflicte d’Ucraïna, és la situació que hi ha als països de la riba mediterrània. En aquesta àrea es concentren tots els problemes i pors d’Europa i, per extensió, dels estats de la riba sud i del Pròxim Orient. Diferències econòmiques escandaloses entre el nord i el sud, diferències socials i religioses i també polítiques, són un caldo de cultiu que alimenta els recels i les pors entre els ciutadans riberencs de la Mediterrània. Per tot això i especialment per donar resposta a l’amenaça gihadista, es va celebrar una cimera a Barcelona, que és la seu de la secretaria de la Unió per la Mediterrània, el dia 13 d’abril. Hi varen ser presents representants de 36 dels 38 estats convocats (Síria i Líbia no hi van ser per raons òbvies del conflicte que hi ha a casa seva). Feia set anys que no hi havia hagut una reunió d’aquestes característiques i lluny queden les iniciatives, celebrades també a Barcelona, del 1995 i el 2005.

Hi havia esperança que es decidissin accions concretes, però la realitat va ser el resultat de bones intencions, centrades en el compromís de repetir aquesta cimera cada any, de celebrar una trobada religiosa el mes de juny i la demanda de crear un Tribunal Penal Internacional contra els crims del terrorisme. Poca cosa, si tenim en compte quins són els perills i els desastres.

D’una banda, l’amenaça gihadista amb els atemptats, tant a la zona sud, com al Pròxim Orient, com a ciutats europees i, d’altra banda, amb el drama de la immigració des de les costes africanes cap a Europa, amb milers de morts i més de deu milions de potencials immigrants.

És clar que no hi ha solucions miraculoses, però tampoc s’arregla només amb declaracions de bones intencions. Es requereix voluntat política, solidaritat i generositat per generar polítiques que ajudin els estats de la riba sud i de l’Orient Mitjà, a desenvolupar – se i a trobar estabilitat. Ajudes de caràcter econòmic i polític, emmarcades en àmbits com ara la democràcia i els drets humans, i també social que ajudin a la comprensió entres les diferents comunitats. S’ha d’evitar, pel bé d’avui i de les generacions futures, la bretxa econòmica, política i social que hi ha actualment entre el nord (els estats de la UE) i el sud.