Que Europa actuï d’una vegada amb els mitjans necessaris per aturar l’èxode mortal de l’Àfrica. Aquesta és la demanda que per fi es comença a estendre entre els governs d’Espanya, Itàlia i França davant els incessants naufragis mortals a la Mediterrània, el darrer ahir mateix amb centenars de desapareguts. Àfrica, el continent oblidat, ja se’ns ha convertit en el continent maleït, en un campi qui pugui on qui pot o qui té prou coratge per intentar – ho es llança a l’aventura, sovint suïcida, d’entrar de manera il·legal a Europa. És la sortida desesperada dels qui no tenen res a perdre, que ara, amb l’arribada del bon temps, s’aboquen a creuar el mar al preu que sigui.

A la barreja de fam i de manca de perspectives vitals s’hi ha afegit l’avanç genocida d’Estat Islàmic, i tot plegat impulsa aquesta mena d’immigració que s’ho juga tot a cara o creu. La setmana passada la Comissió Europea va respondre a les autoritats italianes que no disposa de cap vareta màgica per resoldre la situació, demostrant d’aquesta manera que els drames humans no figuren entre les prioritats de les autoritats comunitàries. Ahir les autoritats comunitàries, avergonyides de la seva pròpia indiferència, van obrir – se a incrementar els mitjans destinats a socórrer les víctimes de les màfies.

La comunitat internacional, no pot donar l’esquena a un problema que ha contribuït a engrandir. En el passat, amb el procés de colonització, i en el present, amb intervencions militars desafortunades i interessos comercials inconfessables. No és qüestió de varetes màgiques, sinó de voluntat real de capgirar l’espoli d’uns països condemnats al carreró sense sortida.