Més de 700 persones estan desaparegudes després d’haver caigut a les aigües del canal de Sicília, en bolcar l’embarcació en què intentaven arribar a Itàlia. Ahir, es van recuperar 50 supervivents i 24 cadàvers mentre 17 vaixells (de la marina italiana i la maltesa i pesquers voluntaris) rastrejaven la zona. Es tem que els morts seran centenars. Ningú no podrà dir que no ho esperava: la tragèdia més gran de l’època contemporània al Mediterrani s’ha produït l’endemà que el govern italià i les organitzacions de drets humans avisessin que els naufragis massius, sense cap dispositiu de salvament europeu actiu, serien imminents.

La nit de dissabte a diumenge, entre 700 i 1.000 persones, segons els testimonis, van embarcar – se en un petit vaixell pesquer de no més de 30 metres d’eslora prop de Trípoli, a Líbia. Els fugitius hi viatjaven amuntegats de mala manera i de seguida va començar a entrar aigua a bord. Un pesquer portuguès que es trobava a la zona va acudir a socórrer l’embarcació, a 70 milles (130 km) al nord de la costa líbia. Els ocupants de la barca, la majoria dels quals no sabien nedar, van precipitar – se cap a la part més propera a la nau de rescat, presos del pànic. Va ser aleshores que, enmig del caos fruit de la desesperació, la barcassa va bolcar.

Havien estat els mateixos nàufrags que havien llançat un SOS per ràdio, que va ser recollit per la guàrdia de costes italiana. Gràcies al sistema de rastreig per satèl·lit, capitania va aconseguir localitzar el punt exacte d’on provenia el crit d’auxili i va ordenar al vaixell més proper que hi navegava, el mercant portuguès King Jacob, que hi acudís, tal com obliga la llei marítima. Essent una nau de càrrega, no estava preparada per a un rescat de tanta envergadura i va poder salvar poques persones. Els equips de salvament “busquen supervivents entre els centenars de cadàvers que suren”, va dir el primer ministre de Malta.

El primer polític italià a reaccionar va ser el líder del partit xenòfob de la Lliga Nord. Matteo Salvini va aprofitar la mediàtica desgràcia per fer campanya en directe al telenotícies. Per Salvini, la solució “per frenar la invasió” seria declarar un estat de guerra i bloquejar militarment les costes per impedir que hi arribessin immigrants. El seu missatge va causar un rebuig gairebé absolut del món polític italià. Excepte Beppe Grillo, favorable a les repatriacions en calent, el van criticar d’esquerra a dreta.

Qui també va condemnar les paraules de Salvini va ser l’escriptor sicilià Andrea Camilleri. Nascut a Porto Empedocle, punt d’arribada a diari de molts bots, l’escriptor va lamentar la baixesa d’emprar “700 persones mortes per fer campanya”. I és que el líder de la Lliga Nord, que fins fa poc definia Sicília com a “territori africà”, inferior i poc civilitzat, ara necessita els seus vots i visitarà l’illa aviat. Aconsellat per l’ultradretà francès Jean – Marie Le Pen, Salvini ha decidit abandonar les aspiracions nord – autonomistes i esdevenir un partit nacionalista italià. I per això pretén convèncer els sicilians que el mal del país ja no són els terroni –com s’anomenen despectivament els italians meridionals– sinó els que vénen de més al sud que ells.