El nombre de persones que han perdut la vida al mar intentant arribar a Itàlia creix a un ritme esfereïdor. Ahir quatre supervivents que viatjaven en una petita embarcació a la deriva rescatada per la Guàrdia de Costes italiana van explicar a la policia que, quan van salpar dissabte de Líbia, a bord hi anaven 45 persones. Les 41 restants haurien mort en l’enèsim naufragi. Els dos darrers dies, els morts prop de les costes d’Itàlia ja són més de 440. Des de començament d’any, més de mil. En un incident separat, la policia italiana va detenir ahir quinze immigrants rescatats d’una embarcació que haurien llançat per la borda una dotzena de passatgers pel fet de ser cristians, segons van relatar supervivents.

Al port de Trapani, a l’oest de Sicília, els serveis d’emergència no donen a l’abast. Molts habitants de la zona s’han organitzat per torns i acudeixen a assistir l’allau de persones que arriben per mar diàriament; els duen roba, entrepans, llet en pols per a nadons. Només ahir més de 1.400 immigrants van desembarcar a l’illa.

Itàlia està desbordada i el govern ha demanat, un cop més, ajuda europea. Però des de la Comissió Europea la resposta ha estat descoratjadora i decebedora: “No tenim prou fons ni el suport polític per dur a terme operacions europees de salvament. Hem de ser francs, la Comissió no ho pot fer sola, necessitem la implicació dels governs”, va dir ahir la portaveu Natasha Bertaud, que hi va afegir: “No tenim una vareta màgica.”

Les guerres i la misèria que afecten el continent africà no s’aturen, i les tragèdies marítimes constants no desanimaran els africans que necessiten fugir de situacions de persecució, fam o conflictes bèl·lics. Tampoc desistiran els traficants de persones que fan negoci amb la desesperació.