En plena ressaca de l’oficialització de la candidatura de Hillary Clinton com a presidenciable demòcrata, el jove senador republicà per Florida, Marco Rubio, es va unir ahir a la cursa cap a la Casa Blanca. Rubio, de 43 anys i de pares cubans, va fer pública la seva decisió, coneguda des de fa setmanes, a través d’una trucada a futuribles donants per a la seva campanya electoral.

El senador per Florida jugarà les cartes que l’han erigit en un dels nous valors entre les files republicanes: joventut i modernitat. “Em sento especialment qualificat”, va dir als donants a primera hora del matí, i alhora es presentava com el líder del futur. Rubio, en els últims discursos que ha pronunciat, s’ha autoproclamat fill d’un “somni nord – americà” –és fill de pares cubans emigrants– que, al seu parer, ja no existeix per la pèrdua d’oportunitats.

En la seva curta carrera política, no ha perdut cap contesa electoral, però hi ha molts dubtes que pugui sortir victoriós d’aquesta cursa. Rubio encara és vist com una figura inexperta –tothom recorda l’episodi de l’any 2013 en què, quan donava la rèplica al discurs sobre l’estat de la Unió, i en prime time, va haver de fer una pausa incòmoda per beure aigua– que no pot utilitzar la que seria la millor carta electoral, el seu origen hispà, per culpa de les inconsistències del seu discurs migratori.

L’anunci de Rubio es va veure eclipsat ahir per la presentació diumenge de Hillary Clinton. El jove republicà feia setmanes que tenia la data preparada, i els plans de la candidata demòcrata van eclipsar el gran esdeveniment que Rubio va fer a Miami ahir a la nit. L’esperada precandidata demòcrata ocupa totes les portades dels mitjans de comunicació, que analitzen una campanya que serà de baix perfil i centrada en la classe mitja, els joves i les minories racials i socials. Una campanya completament oposada a la del 2008, en què es va potenciar el cognom Clinton i en què va ser derrotada per un jove gairebé desconegut anomenat Barack Obama. Tant és així que en el primer vídeo de campanya, de dos minuts i dotze segons de durada, la candidata no surt fins al minut i mig de metratge i dóna protagonisme al perfil de votant que li ha de donar la clau del Despatx Oval. En l’eslògan de campanya, Hillary for America (‘Hillary per Amèrica’), no hi ha ni rastre del cognom.