“Si nosaltres no solucionem el que passa al Mediterrani, ningú no ho farà per nosaltres.” És una de les frases de la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, durant la roda de premsa que es va fer al Palau de Pedralbes, i que va reunir ahir 32 representants –la majoria ministres d’Afers Estrangers– de països de la Unió Europea i del Mediterrani. Sota unes fortes mesures de seguretat es feia una reunió informal però que és una declaració d’intencions de com hauran de canviar les relacions entre els països si es vol rebaixar la tensió a la zona.

Mogherini es referia a la guerra de Síria, al conflicte libi, a la mort d’immigrants –ahir van ser nou les persones que es van ofegar abans d’arribar a la costa italiana–, a la inestabilitat a Egipte o al més d’un milió i mig de refugiats sirians que viuen a Jordània i que han desbordat el país.

Feia set anys que no se celebrava una trobada d’aquestes característiques, i ahir es va apostar perquè sigui anual. La cimera euromediterrània també va servir per posar damunt de la taula el problema del terrorisme gihadista, sobretot després dels últims atemptats a París i a Tunísia, i per començar una mínima col·laboració entre països, que passa per compartir la informació. Mogherini anava una mica més enllà i assenyalava la “necessitat” que els països en conflicte, els del seu entorn i els europeus i mediterranis s’esforcin per “oferir una oportunitat, una esperança i formació als seus joves”. “És clau per lluitar contra el terrorisme i evi – tar els combatents estrangers”, assegurava referint – se als joves que viatgen a l’Iraq o a Síria i després tornen a Europa amb la intenció d’atemptar – hi.

En dues taules separades, en una hi havia Israel i a l’altra, el representant de l’Autoritat Palestina, també es va parlar sobre immigració i cooperació econòmica. El ministre d’Afers Estrangers de Jordània, Nasser Judeh, assegurava que també s’ha de lliurar una “batalla ideològica” perquè el gihadisme guanya molts adeptes entre els joves europeus i del Magrib, unes paraules amb les quals també estava d’acord Sameh Hassan Shoukry, de la delegació egípcia. Mogherini no va dubtar a qualificar la regió mediterrània com “la més turbulenta del món”. “Hem de parlar més entre nosaltres, escoltar – nos més, perquè ens uneixen massa coses.”

En la mateixa línia, la cap de la diplomàcia hi afegia: “Tots som diferents però compartim un mar”, i denunciava les diferències econòmiques que separen una riba de l’altra mentre que afirmava que Europa i el sud de la Mediterrània han viscut els últims anys “evolucions complexes”: els primers, amb la crisi econòmica i financera, amb efectes que encara es perceben; els segons, per les conseqüències de les primaveres àrabs.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García Margallo, llançava una proposta durant la reunió: la creació d’un tribunal internacional per jutjar casos de terrorisme. És una iniciativa que ja va plantejar durant la reunió del Consell de Seguretat a París el març. És una idea “antiga”, anterior a la Segona Guerra Mundial, va assegurar el ministre. Els dos principals obstacles amb què va topar la iniciativa, després del conflicte, va ser la dificultat per consensuar què és i què no és un delicte de terrorisme i per acordar si depenia o no del Tribunal Penal Internacional, perquè és un òrgan que no té el suport de països com ara els EUA. Ara la proposta espanyola serà plantejada, en una reunió a Romania en què hi haurà representants del govern espanyol, d’Holanda i de la Unesco. García Margallo també va anunciar que al juny hi haurà una reunió a Barcelona amb representants religiosos de l’Aliança de Civilitzacions, la Fundació Anna Lind, la Fundació Rei Abdullah per al diàleg interreligiós i la Universitat d’Al – Azhar del Caire. L’objectiu és afavorir el diàleg interreligiós i entre cultures diverses com una de les mesures destinades a lluitar contra l’amenaça del terrorisme gihadista.