El model Albiol

Molts líders locals del PP s'emmirallen en la figura de Xavier Garcia Albiol, el polèmic alcalde de Badalona. Allò que alguns titllen de discurs xenòfob, per altres és l'exemple que Albiol “parla sempre clar”.

Avui, , 13-04-2015

Ningú podia imaginar l’any 1991 que aquell jove de 24 anys i 2,01 m d’alçada que s’estrenava a l’Ajuntament de Badalona com a regidor d’Alianza Popular (embrió del PP) es convertiria, 20 anys més tard, en l’alcalde de la ciutat. Aquell llargarut és Xavier Garcia Albiol, el polític que el 2011 va girar el signe polític de Badalona amb el 33,42% del suport dels votants. Garcia Albiol és un personatge controvertit. Populista i xenòfob pels seus rivals, una icona per qui comparteix les seves tesis.

No resulta complicat trobar alcaldables del PP catalans que admetin que Garcia Albiol és el seu guia polític. El model a imitar. “No té pèls a la llengua i és molt proper. Diu el que molta gent pensa i no s’atreveix a manifestar”, explica la cap de campanya del PP a Sabadell, Cuca Santos. Les passades eleccions, les que el van catapultar a l’alcaldia amb onze regidors, Garcia Albiol va recórrer a lemes com Parlant clar, o per exemple Molts ho pensen. Jo ho dic (explotat en la versió espanyola per calar en els barris amb més població castellanoparlant i, de retruc, més immigració). Per l’alcaldable del PP a Mataró, José Manuel López, el batlle de Badalona “és una persona valenta, que sap estar a tot arreu i que no és gens ambigu en el seu discurs”. Tant Santos com López opinen que el discurs sobre immigració d’Albiol (vinculant sense manies nouvinguts i delinqüència) no fa més que reflectir la realitat. Ni un sol retret.

Lluny de l’admiració que Albiol desperta entre els col·legues del seu partit, hi ha la lectura que alguns professionals fan de la seva figura i de l’evolució que ha experimentat fins a formar part rellevant de l’star system del PP català. Ricard Vilaregut és doctor en ciències polítiques i badaloní d’adopció. De Garcia Albiol, d’entrada, destaca que va ser el primer a baixar a l’arena: “Es va saltar els canals habituals de comunicació en un moment que els polítics i la ciutadania es relacionaven a través la xarxa social organitzada. Ell no tenia entitats afins i va anar a buscar la gent al carrer. I li va funcionar.”

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)