La mort del pare al FN
Les noves proclames racistes de Jean-Marie Le Pen, fundador del Front National, porten Marine Le Pen a vetar electoralment el seu progenitor. La líder de la formació d'ultradreta també podria apartar-lo del partit.
Avui, , 09-04-2015Ruptura consumada a casa els Le Pen, la família que ha liderat l’ultradretà Front National (FN) des de la seva fundació, el 1972. La presidenta del partit, Marine Le Pen, va confirmar ahir a través d’un dur comunicat que no donarà suport a la candidatura del seu pare, Jean – Marie, creador de la formació i president fins al 2011, de cara a les eleccions regionals de finals del 2015. El vell Le Pen, de 86 anys, ja s’havia autoproclamat candidat de la llista que competirà a Provença – Alps – Costa Blava, però les enèsimes declaracions racistes del que encara avui és president d’honor del FN van portar la seva filla a oposar – s’hi. “Es troba en una espiral entre l’estratègia de la terra cremada i el suïcidi polític. El FN no pot ser un ostatge de les seves provocacions. Busca perjudicar – me, però ataca tot el nostre moviment”, va criticar Marine.
Mai fins ara la presidenta del partit havia utilitzat termes tan rotunds contra el seu pare. I sobretot, tot i els enfrontaments entre l’un i l’altra per la línia del partit des del relleu familiar a la cúpula, mai havia concebut la idea d’apartar – lo. Jean – Marie Le Pen és encara avui una icona per a l’electorat més reaccionari i d’ultradreta del partit, però potser ni això el salvarà, com es desprèn del comunicat d’ahir. “És una crisi sense precedents. Reunirem el comitè executiu per trobar la millor manera de protegir els interessos del partit”, frase que insinua properes mesures disciplinàries contra el pare fundador. Podria ser sancionat o fins i tot apartat del partit que va dominar amb mà de ferro prop de quaranta anys, tot i que el mecanisme per retirar – li la presidència d’honor és complex.
Els moviments de la presidenta del partit en els darrers anys, on ha lluitat per desendimoniar la formació d’uns orígens manifestament antisemites i xenòfobs, presagiaven que el xoc s’hauria de produir tard o d’hora. Encara més amb l’avenç electoral progressiu del FN a les municipals, a les europees i finalment a les departamentals, establint – se com una alternativa real de poder. El que no estava clar és quan es mataria el pare, i sembla que el moment per apartar Le Pen sènior, gran símbol de l’extrema dreta francesa i europea de l’última meitat de segle, ha arribat a dos anys de les presidencials, on Marine disputarà l’Elisi. Amb una dialèctica tan populista com intel·ligent, la presidenta del FN ha aconseguit convertir un partit empestat i ranci, que només rebia atenció d’antics militars que culpaven la immigració i els jueus de la decadència francesa i enyoraven la França colonial, en la formació dels desencantats amb la política tradicional i amb la situació econòmica. Però aquesta nova imatge no tenia a què atenir – se quan el vell Jean – Marie recordava els orígens del partit a través d’exabruptes racistes als mitjans.
(Puede haber caducado)