Els comportaments racistes a Catalunya es produeixen avui en un marc de més impunitat, ja que la precarietat en què viuen moltes de les víctimes per culpa de la situació econòmica fa que en molts casos no es denunciïn les agressions. Això dóna un mantell d’invisibilitat protectora als agressors, segons va denunciar ahir la responsable de SOS Racisme a Catalunya, Alba Cuevas, en la presentació de la memòria de l’entitat.

Segons aquesta memòria, del total de 141 situacions de racisme que l’any passat van arribar a coneixement de l’organització, fins a un 35% no es van denunciar per una casuística diversa. El fet que les víctimes siguin en molts casos persones atrapades per la crisi fa que prioritzin la resolució d’altres problemes més peremptoris per sobre de la interposició d’una denúncia contra l’agressió de què han estat víctimes. Un altre motiu per no denunciar és, segons les responsables de SOS Racisme, la falta de confiança en les institucions.

La invisibilitat del problema fa que el racisme sigui vist cada cop més com un fet normal, fins i tot als ulls de la mateixa víctima, i aquest és un dels factors que també explica que no es denunciïn tots els casos.

Una altra problemàtica associada a la situació de crisi econòmica és el conflicte social que es comença a produir al carrer per la competitivitat entre persones originàries del país i nouvingudes a causa de l’escassetat de recursos. Es competeix, per exemple, per l’accés als serveis socials i això genera tensió i situacions de racisme, va denunciar Alba Cuevas.

Des de l’ONG s’insisteix a denunciar la institucionalització del racisme i, en aquest sentit, es posa l’accent en la crítica al comportament dels cossos de seguretat. D’aquesta manera, dels 92 casos denunciats l’any passat, el 34% corresponien a episodis d’agressions o abusos policials. En molts casos es produeixen identificacions ètniques, pel simple color de la pell de les persones, fet prohibit per la llei.