En la tensió interreligiosa que viu França, especialment creixent des dels atemptats de París de fa mes i mig, l’entesa entre les institucions representatives de les comunitats jueva i musulmana al país era un punt destacable. Tot i l’augment dels episodis xenòfobs violents d’alguns eixelebrats, la crida enèrgica a defensar la convivència entre els pobles, a discernir entre radicalisme gihadista i fe islàmica, havia estat la norma entre els màxims representants religiosos jueus i musulmans. L’escalada de recels en la societat, ja evidenciada durant el conflicte israelianopalestí del juliol, trobava el seu topall en les institucions.

Aquest compromís mutu va saltar pels aires dilluns, quan el president del Consell Representatiu de les Institucions jueves a França (CRIF), Roger Cukierman, va relacionar la proliferació d’actes violents que hi ha al país –i indirectament la profanació d’un cementiri jueu a la regió d’Alsàcia, fa dues setmanes– amb una minoria de joves musulmans. Tot i que ràpidament ho va matisar, afegint que la primera víctima era la mateixa comunitat islàmica a França, la polèmica estava servida. Tampoc hi va ajudar que, en les mateixes declaracions, Cukierman lloés la figura de Marine Le Pen (la va qualificar com a “personalment irreprotxable”), quan és notori que en el discurs xenòfob del Front National modern el principal objectiu és la immigració nord – africana musulmana “invasora”, a diferència del batec antisemita de la formació durant els anys de Jean – Marie Le Pen.

Per tot plegat, Dalil Boubakeur, president del Consell Francès del Culte Musulmà (CFCM), va replicar: “No es pot acceptar que la comunitat musulmana a França sigui avui objecte d’atacs tan greus com infundats.” També va decidir boicotejar el sopar anual que organitza el CRIF, un autèntic esdeveniment, en què són presents els principals mandataris del país i representants dels altres cultes religiosos. La vetllada, que es va celebrar el mateix dia de l’enfrontament entre CRIF i CFCM, al vespre, tenia enguany un relleu especial –lògic, després dels sagnants successos del gener– i va servir perquè el president Hollande anunciés noves mesures per combatre l’antisemitisme. Però ni la presència del president i la del primer ministre Manuel Valls, ni la d’una dotzena de membres del govern i de l’excap de l’estat Nicolas Sarkozy, van aconseguir eclipsar l’absència de la delegació musulmana. Tant va ser així, que Hollande va cridar a l’ordre els dos protagonistes de la picabaralla l’endemà mateix al Palau de l’Elisi per obligar – los a recuperar la unitat.