Es compleixen tot just set anys de la independència de Kosova i molts albanesos ja estan abandonant el seu nou estat. Es calcula que més de cent mil persones (d’un total de 2 milions) haurien emigrat del país des de l’agost. L’èxode ha anat en augment en aquestes darreres setmanes. Segons diferents mitjans de comunicació locals, només en els últims dos mesos haurien marxat més de cinquanta mil persones, unes sis mil de les quals serien infants en edat escolar.

La immensa majoria d’immigrants intenten entrar a la UE, creuant en la clandestinitat la frontera entre Sèrbia i Hongria. A partir d’allà, el seu objectiu és arribar a Alemanya, Àustria o algun país nòrdic a la recerca d’un futur millor. En general, són gent jove, tot i que també hi ha persones grans i famílies senceres que s’aventuren en aquest viatge amb un final incert.

L’èxode ve provocat principalment per la catastròfica situació econòmica del país. Un 18% de la població viu en l’extrema pobresa amb menys d’un euro per dia i un altre 27% amb prou feines disposa d’un euro i mig al dia. El 60% de gent en edat de treballar no té feina. La corrupció i el crim organitzat continuen sent els pilars d’un estat dissenyat a distància per Brussel·les i Washington.

Les promeses de prosperitat econòmica de l’elit política local i del seus gran aliats, els EUA i la UE, no s’han fet realitat. És més, la situació econòmica no ha deixat d’empitjorar en els darrers temps. Ni la UE ni els EUA han apostat pel desenvolupament econòmic de Kosova, tal com esperava la població local després del seu suport a la independència. La UE atribueix l’èxode únicament a circumstàncies econòmiques, però alguns mitjans hi veuen també la por de moltes famílies a grups gihadistes que recluten joves per anar a les guerres de Síria i l’Iraq.

Un reporter de la televisió albanesa Top Channel, Idro Seferia, ha passat tres dies sencers amb un grup d’emigrants i ha relatat en un impressionant reportatge com aconsegueixen entrar en territori de la UE.

Surten de Kosova en grups, en autobusos o cotxes amb xofer. Entren a Sèrbia amb el carnet d’identitat. Quan són a les portes d’Hongria, lloguen un guia que, per 150 euros, els indica com creuar la frontera d’incògnit pel bosc. Un cop dins del territori de la UE, busquen alguna carretera per arribar a peu fins a la ciutat més propera. Són desenes de quilòmetres. Alguns són aturats per patrulles de policia, i traslladats a un centre d’acollida per ser expulsats al cap d’un temps del país.