Neix, aprèn, estudia, creix, madura, continua estudiant, fes un intercanvi, viatja una mica, estudia més i ja està. Ara busca feina, emancipa’t, treballa, guanya diners, troba parella, casa’t, continua treballant, forma una família, treballa més i ja està. Però i si… I si no saps què estudiar? I si no trobes feina? I si no tens diners? I si no vols formar una família?

I si…

Què passa quan el perfecte cicle vital es trenca? Des de l’inici de la crisi, les perspectives laborals del jovent han estat atacades per diversos factors, pràcticament tots pel detriment de l’economia. Molts s’han hagut de plantejar solucions que els permetessin reenganxar – se al ja no tant perfecte cicle de la vida, mentre que d’altres hi han renunciat i han buscat alternatives a aquest estereotip.

Enmig d’un munt de dubtes i impediments, alguns joves catalans han triat anar – se’n a buscar la seva oportunitat laboral a l’estranger, sovint pel mateix desafiament de marxar fora però, com explica Nadine Rutow, de l’Oficina de Joventut i Habitatge, també, “i sobretot a partir del 2012”, augmenta la quantitat de joves que fugen per motius econòmics: “Marxar es converteix en una necessitat”.

La portaveu nacional d’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, Afra Blanco, recentment va presentar l’última informe del col·lectiu sobre la matèria: Joves mes a mes 2014. L’objectiu del document era veure si, com indiquen les previsions de l’administració de l’Estat, realment s’està començant a sortir de la crisi i de quina manera Catalunya està aconseguint recuperar – se. Blanco explica com, amb l’informe, s’han trobat que “el contracte temporal més realitzat a Catalunya és per dies, el més inestable de tots”.

Tenint en compte aquesta realitat, els membres d’Avalot reivindiquen la impossibilitat dels joves de “desenvolupar el seu projecte de vida”; un procés que implica “la capacitat de formar – se i desenvolupar – se, inserir – se al món laboral de manera digna i estable” i, finalment, poder emancipar – se de la llar. Consegüentment, explica la portaveu d’Avalot, de que “Catalunya no ha sabut oferir llocs de feina atractius, dignes i estables”, molts joves “perfectament formats” han optat per marxar.

En les últimes xifres sobre emigració juvenil, recopilades en el padró d’habitants residents a l’estranger de l’Idescat, el nombre de catalans que viuen a l’estranger el 2014 era de 221.444, que han estat estudiant, treballant o, simplement, vivint, a fora. D’aquest total, 55.319 tenen entre 15 i 34 anys. Entre el 2009 i el 2014 ha augmentat en 19.772 el nombre de joves residents a l’estranger.

Sandra Fachelli és investigadora del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la UAB, especialitzada en la situació dels graduats universitaris. En analitzar l’últim estudi de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Educatiu (AQU), realitzat el primer trimestre del 2014, comenta que, en relació amb les taxes generals d’atur, “aquest valor es troba molt per sota, i fins i tot ha anat augmentant la bretxa durant la crisi, si comparem els graduats amb altres col·lectius amb menys nivell educatiu”. Segons la mateixa enquesta de l’AQU, del total de 15.556 graduats en universitats públiques catalanes enquestats, el 3% treballen a l’exterior.