Valls evoca un ‘apartheid' francès

El primer ministre reconeix que a França hi ha discriminació social per motius d'origen, d'ètnia o de territori. Fa una crida a lluitar contra les desigualtats per reforçar el sentiment de pertinença nacional.

Avui, , 21-01-2015

La tardor del 2005 es van viure disturbis violents a l’extraradi de París i al d’altres grans ciutats franceses durant 21 nits consecutives. El balanç va ser de quatre joves morts, una cinquantena de policies ferits i prop de tres mil detinguts. Una d’aquestes localitats on va prendre la metxa era Évry, i el seu alcalde, Manuel Valls. L’ara primer ministre va evocar ahir els episodis de fa una dècada, protagonitzats majoritàriament per joves musulmans africans que se sentien perseguits per la policia, per denunciar que el país ha fracassat en la integració.

“Existeix un apartheid territorial, social i ètnic”, va llançar Valls, amb cruesa. “Aquests dies s’han evidenciat molts dels mals que patim i els desafiaments que afrontem. I a tot això s’han de sumar les tensions que s’han forjat a foc lent, i la relegació de l’extraradi”, va reconèixer.

Els ideals de l’escola republicana francesa, llibertat, igualtat i fraternitat, projecten que els valors comunitaris quedin enrere per identificar – se amb la República laica. En aquest dibuix, França i ser francès passen per davant d’altres signes d’identitat. Però els valors republicans sonen llunyans, gairebé forans, en barris marginals de la banlieue, amb una presència important de joves francesos musulmans, fills i néts d’immigrants magribins i subsaharians, que veuen impossible integrar – se a la societat francesa. “A la misèria social s’afegeixen les discriminacions quotidianes pel cognom, pel color de pell, per ser dona”, va enumerar Valls. A indrets com Évry, on hi ha la mesquita més gran de l’Estat, el sentiment d’integració, fins i tot de pertinença, està en regressió.

“Hem de lluitar contra el sentiment terrible que hi ha ciutadans de segona, que hi ha veus que compten menys que altres, un sentiment instal·lat a casa de molts compatriotes”, va demanar Valls, posant l’escola al centre d’aquest procés. “Serà llarg. Tardarà una generació. Però la nació ha de ser refundada, no amb integració, deixem de banda paraules que ja no volen dir res, sinó reforçant el sentiment de pertinença”, va tancar, especialment dur.

El discurs d’ahir de Valls, que va puntualitzar que les discriminacions no justifiquen caure en una xarxa gihadista, va coincidir amb la compareixença al tribunal antiterrorista de quatre homes, detinguts des de dijous i sospitosos d’haver ajudat Amedy Coulibaly, autor de la massacre al supermercat caixer de París i de la mort d’una policia. A més, un d’ells, de 28 anys, vell amic de Coulibaly, també podria ser acusat de tinença d’armes en banda organitzada, ja que se n’haurien trobat rastres d’ADN en el material utilitzat pel terrorista.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)