La tensió religiosa que ja es vivia a França en els últims anys, atiada en moltes ocasions pel discurs del Front National (FN) i de l’última època del president Nicolas Sarkozy, ha entrat en un nou episodi després de l’atac a la redacció de Charlie Hebdo de dimecres al matí. El país, el que més musulmans i jueus té d’Europa, i el que alhora més ciutadans ha vist marxar per enrolar – se a l’Estat Islàmic, corre el perill d’entrar en una escalada de tensió. No ha estat casualitat, en aquest sentit, la crida política constant a la unió nacional i a aparcar les diferències per potenciar les similituds.

Més encara després que durant el dia d’ahir transcendissin diversos atacs a llocs de culte musulmà en algunes localitats de França. A prop de la ciutat rossellonenca de Narbona, per exemple, es va disparar dues vegades contra una sala de pregària, i a Le Mans, al nord – oest, es van llançar diverses granades contra un centre de culte musulmà. No són els únics atacs que la justícia francesa investiga, tot i que en cap es va aconseguir ferir ningú.

Anticipant – se a aquestes mostres de venjança esbiaixada contra els llocs de culte islàmic, diversos imams van condemnar els atacs d’ahir i dimecres a París ja des del primer dia de crisi nacional. “Cal una reacció dels musulmans, la seva religió està sent explotada per delinqüents”, va denunciar el president de la Unió de Mesquites de França, Mohammed Moussaoui. Per la seva banda, el rector de la mesquita de Bordeus, Tareq Oubrou, va afirmar que els musulmans estan cansats, i que la “majoria silenciosa es veu a si mateixa com a ostatge dels extremistes”. El ferm pas endavant de la comunitat musulmana a França va recordar el que es va produir amb la decapitació al setembre d’un turista francès a mans d’Estat Islàmic a Algèria.