La llibertat, en tots els seus sentits, va viure ahir un dia terrible després que tres homes armats, islamistes radicals, matessin dotze persones en un atac sagnant a la redacció del setmanari satíric ‘Charlie Hebdo’. En el rerefons de la brutal acció terrorista hi ha la publicació pel setmanari l’any 2006 d’unes caricatures del profeta Mahoma, que van provocar una forta indignació entre la comunitat musulmana. És evident, però, que el que va ser un clar exercici de la llibertat d’expressió –malgrat que pogués ser qüestionat des del respecte que mereix qualsevol creença– no pot ser contestat de cap manera amb l’ús de la violència. Només des d’una mentalitat ancorada en la barbàrie medieval, com la que demostren tenir les organitzacions del gihadisme radical, es pot arribar a creure que la violència pot ser la resposta a l’humor i a la ironia; en definitiva, a la llibertat d’expressió. No cal dir que és obvi que aquest és un dels drets bàsics en qualsevol societat que es vulgui democràtica. Per tot plegat, l’atemptat d’ahir és, si més no, doblement condemnable.

Europa i Occident
s’enfronten ara mateix a dos reptes de primer nivell. Primer, pel que fa a la seguretat dels seus ciutadans, desemparats, malgrat totes les mesures que es puguin emprendre, davant la violència indiscriminada del gihadisme radical. I, en segon lloc, per les reaccions antiislamistes que aquesta violència pot generar en una societat occidental on la crisi econòmica ha deixat camp abonat a la xenofòbia. Dos grans reptes que els governs demòcrates occidentals han d’assumir sense oblidar la necessària autocrítica per la manera com s’ha actuat en llocs sensibles com ara l’Orient Mitjà els últims anys.