Uns 5.000 manifestants en direcció a la Porta de Brandenburg de Berlín, amb pancartes a favor de la tolerància i en contra de la xenofòbia. La catedral de Colònia a les fosques, la nit de Reis, en senyal de solidaritat. I uns 18.000 ciutadans dits corrents, amb banderes alemanyes, aplegats en una esplanada del centre de Dresden, la capital de Saxònia, que, setmana rere setmana, avergonyeix el país amb les marxes dels Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident (Pegida). Aquestes eren les imatges antagòniques que oferia ahir Alemanya, partida per un fenomen sortit com del no – res i que desafia el poder de la cancellera Angela Merkel.

Les condemnes de la cap del govern, la nit de Cap d’Any, i les crides als seus compatriotes a no seguir les convocatòries de Pegida sembla que no van tenir efecte a Dresden. O no en van tenir prou, si més no, vista la nova concentració ciutadana en aquesta ciutat, amb un percentatge molt baix de musulmans –només un 0,4%–, que tem perdre les essències de la cultura judeocristiana per aquesta nebulosa amenaça que anomenen islamització.

“Respecte i tolerància també cap al nostre poble”, deia una de les pancartes dels congregats, pintada damunt els colors de la bandera alemanya. “Tenim un govern extorsionat per l’esquerra”, sostenia un dels oradors, que desafiaven alhora Merkel i la pluja gelada d’aquest primer dilluns del 2015.

El poder de convocatòria de Pegida espanta els partits tradicionals i és objecte d’estudi dels experts. Hi ha qui ho veu com un mer apèndix del populisme de dretes, barrejat amb euroescepticisme, ultradreta convencional i descrèdit de la democràcia. Hi ha qui ho percep com un mal endèmic, no només alemany, que surt a a la llum un cop més, per sort fins ara sense violència ni vessament de sang. Una arma de doble tall, perquè vol dir que és més difícil combatre’l o condemnar – lo.