Alemanya és un país on l’odi col·lectiu al que es percep com a diferent va tenir greus conseqüències. Alemanya no era diferent d’altres països d’Europa de principis del segle XX. Però els nazis, amb la col·laboració gens dissimulada d’aquests països, van portar aquest odi a l’extrem. Per això, avui dia, les autoritats alemanyes estan molt pendents de qualsevol indici de reaparició del malson. Per exemple, a diferència del que passa a l’Estat espanyol, enaltir el dictador és delicte.

El discurs de Cap d’Any de la cancellera Angela Merkel s’ha d’entendre en aquest context. Per al CDU seria molt fàcil apuntar – se a les tesis dels populismes d’extrema dreta i acusar els immigrants de ser els responsables de tots els mals. Però Merkel va fer tot el contrari en el seu discurs. Va alertar contra les veus de l’odi que estan creixent a Alemanya. Aquesta admonició té un gran valor: Alemanya va rebre aquest 2014 un total de 230.000 sol·licituds d’asil; és a dir, més que tota la resta d’Europa junta.

Alemanya és un país que necessita mà d’obra qualificada, i els diversos estudis demostren que l’aportació dels immigrants a l’economia és, fet i fet, un bon negoci. És a dir, la immigració aporta en impostos molt més del que consumeix en serveis públics. Però per sobre d’aquesta consideració hi ha l’ètica humana. ¿Com evitar el renaixement de la xenofòbia? És un fet que no es fonamenta en la racionalitat, tot i que s’intenta disfressar amb arguments per aconseguir respectabilitat. Certament, necessita quelcom més que discursos. Cal estar atents a Alemanya, també en aquesta qüestió, perquè podria indicar el camí per evitar la revifada d’aquest nefast fenomen.