La Unió Europea és una àrea econòmica molt potent que genera el 25% de la riquesa mundial, que té els índexs de llibertat individual i col·lectiva més grans del planeta i amb un estat del benestar que, amb el 7% de la població mundial que representa, és igual al que tenen el 93% restant. Però, tot i aquestes evidents mostres de poder i de llibertat, es dóna la paradoxa que molts ciutadans comunitaris critiquen les bondats de la UE i, per contra, la majoria dels que no en formen part en volen ser membres. És evident, però, que la crisi ha fet estralls en les polítiques de la UE i en la percepció dels ciutadans respecte al que es gestiona des de Brussel·les. Així, observem situacions que fa deu anys eren impensables, com la creixent desafecció per la política en general i l’aposta per grups polítics que posen en dubte el procés europeu i que fins i tot es manifesten contraris a la UE, com ara el Front National, Syriza, l’UKIP i molts altres moviments que, amb diferent manifestació ideològica, s’aprofiten del descontentament dels ciutadans. La gestió correcta de l’economia és una altra por de la ciutadania, en el sentit que no s’acaba de trobar el camí per reduir l’atur i aplicar mesures de creixement que ajudin a frenar, primer, i rebaixar, després, la desocupació i el deute, tant públic com privat. La gestió de la immigració, amb la incessant arribada d’emigrants de diferents parts del planeta. S’hauria d’anar a una gestió integral i única de la immigració en l’àmbit europeu, acompanyada d’una política que eviti la cada vegada menor natalitat en el si de la UE, que provoca un descens de la població respecte al món i el seu envelliment. L’energia és un altre factor de preocupació de la UE, ja que se n’ha de garantir el subministrament i cada cop hi ha més dependència exterior (50% i, d’aquí a vint anys, 70%). Tot plegat requereix una política energètica comuna. Els mandataris haurien de ser conscients d’aquestes pors ciutadanes i gestionar i aplicar les reformes que en garanteixin la solució, perquè, al final, si no es fan les reformes necessàries, a mitjà termini, faran la revolució. La clau per evitar el col·lapse és ser valents en les reformes, que han de garantir l’estat del benestar, evitar les diferències econòmiques i socials, avançar en la unió econòmica i entrar de ple en la integració política. En definitiva, apostar per més Europa, respectant les identitats que en formen part i garantint la llibertat i la seguretat de la ciutadania.