“La societat alemanya no s’agrada. No sabem qui som, si val la pena ser alemany, què és la cultura alemanya. I, com a reflex d’això, es percep tot allò que ve de l’exterior com a perillós.” Així explicava uns dies enrere el que s’entén com a “por alemanya cap a l’altre” el politòleg Werner Patzelt, de la Universitat Tècnica de Dresden, a un grup de corresponsals estrangers. L’explicació seguia la commoció, internacional i dins de la mateixa Alemanya, per les manifestacions que des de fa nou setmanes tenen lloc a Dresden, a Saxònia, cada dilluns, convocades pels Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident (Pegida). Un nom que fins fa poc no deia res a ningú, però de cop ha tret al carrer fins a 15.000 ciutadans corrents –de moment–, no necessàriament assimilables com a electorat ultradretà.

A Dresden no hi ha una amenaça real d’islamització –menys d’un 0,4% de la seva població és musulmana–, ni tampoc hi ha un gran índex d’estrangers –un 3%, enfront d’una mitjana nacional pròxima al 10%–. En les eleccions regionals de l’agost, la ultradreta va quedar – se fora de la cambra de Saxònia, el land que té Dresden per capital. D’on treu aquesta neòfita Pegida tant de poder de mobilització?

“Enlloc no és tan fort el rebuig cap a l’altre com a Saxònia”, responia el politòleg de Dresden. No cal ser musulmà ni estranger ni sol·licitant d’asil per ser percebut com un “perill” indeterminat, continuava el professor. La minoria sòraba –amb uns setanta mil membres, repartits entre Saxònia i el land veí, Brandenburg– coneix els perills de ser percebuda com a “diferent”. És una minoria “alemanya”, amb un idioma propi i establerta a la regió des de fa 1.500 anys. El cap del govern saxó, Stanislaw Tillich, de la Unió Cristianodemòcrata d’Angela Merkel, en forma part. És una minoria establerta, el que no els impedeix viure sota el setge dels neonazis, que, extraparlamentaris o no, imposen el seu domini sobretot en l’àmbit rural.