En una entrevista d’Ana Pastor a Marine Le Pen al programa televisiu El objetivo, la líder del Front National va preguntar a la periodista: “Ha acollit immigrants a casa seva?” Pocs dies després, el ministre de la mordassa, Jorge Fernández Díaz, responia als crítics de l’anomenada “devolució en calent” de les persones que són interceptades mentre salten les tanques de Ceuta o Melilla: “Que ens donin la seva direcció i els enviarem aquesta pobra gent.” Una i altre suposen que aquells que els critiquen, en relació amb la seva política o posicionament respecte a la immigració, són uns hipòcrites amb una dissociació entre les seves paraules i els seus actes. Una i altre insisteixen a reduir l’immigrant a un “problema”. Potser hem de reconèixer les contradiccions que fan que les accions no sempre estiguin a l’altura de les idees i ni tan sols dels sentiments o dels desigs. També que les desigualtats socioeconòmiques d’un món injust, inacceptable tal com és, provoquen conflictes i situacions complexes, que, precisament, exigeixen una gran responsabilitat moral en l’acció política i, per tant, ciutadana. En tot cas, la resposta no pot ser l’expulsió o la “devolució en calent”, una pràctica que vol instituir – se mitjançant una reforma de la llei d’estrangeria introduïda en el projecte de l’aberrant llei de seguretat ciutadana impulsada per Fernández Díaz. Això perquè, primer de tot, els immigrants són persones i no un problema.

Però aquest és el problema de polítics com ara Marine Le Pen i Jorge Fernández Díaz: la incapacitat de reconèixer – los com a individus de la mateixa espècie; de veure’ls com a persones amb unes circumstàncies que podrien ser les de qualsevol altra persona; de sentir cap mena d’empatia amb ells. No poden posar – se en el seu lloc perquè, precisament, només els veuen com a immigrants, una possibilitat que els resulta aliena, una cosa d’aquesta “pobra gent” molesta que ningú no vol a casa seva. Això quan molts ja són a les “nostres” cases, ajudant a resoldre problemes de persones en una situació de fragilitat i amb les quals creen llaços afectius reconeixent – se com a semblants.