Manifestació massiva contra el racisme policial als EUA

Milers de persones protesten a Washington per clamar justícia per les recents morts d'afroamericans. L'absolució dels agents desperta la indignació entre les minories.

Avui, , 14-12-2014

A un carrer de distància de l’ala est de la Casa Blanca hi ha la Freedom Plaza (plaça de la Llibertat). Allà es van citar ahir prop de 10.000 persones dels Estats Units en una manifestació que va resultar massiva en protesta per l’abús policial i la violència contra les minories racials del país, l’assumpte nacional de les últimes setmanes als EUA després de la mort dels afroamericans Michael Brown, mort a trets per l’agent Darren Wilson a Ferguson (Missouri); Eric Garner, ofegat per policies a Nova York; i Tamir Rice, l’adolescent de 12 anys abatut a Cleveland (Ohio). Organitzada pel reverend i presentador de televisió Al Sharpton i encapçalada per la família de Brown, Garner i Rice, els manifestants van recórrer els gairebé 4 quilòmetres que separen la Casa Blanca del Capitoli armats amb cartells i megàfons.

“No dispareu!” “No puc respirar!” Les últimes paraules de Brown i Garner abans de morir s’han convertit en els crits de guerra d’una onada de protestes que no només s’han registrat als EUA, sinó que la darrera setmana han arribat a Londres. Les mans alçades, gest que s’atribueix a Brown abans de morir, s’unia als himnes “El racisme és una malaltia mortal”, va dir Martin, un jove estudiant blanc d’infermeria de Washington. Tot i que la majoria dels assistents eren afroamericans, l’ambient familiar va promoure que hi participessin famílies senceres, sense importar el color de la pell.

“Justícia per a tothom”. El lema de la manifestació deixava clara la indignació després que els agents policials que van matar Brown, Garner i la resta d’afroamericans que s’han conegut en els últims dies han quedat absolts.

“Venim a demanar al Congrés que legisli perquè els que disparen i ofeguen els negres siguin jutjats justament”, va dir en el discurs final Sharpton, transfigurat en Martin Luther King com a nou líder cívic dels drets de les minories racials dels Estats Units.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)