Als bavaresos, la idea d’obligar els estrangers a parlar alemany com a idioma a casa els va durar dos telenotícies. Mentre a les xarxes socials es difonien tota mena de protestes i acudits respecte a la proposta de la direcció de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) d’imposar l’ús de l’alemany en la vida quotidiana –entre altres coses, es recordava que els mateixos bavaresos es comuniquen en el seu propi dialecte–, la cancellera Angela Merkel deixava clar que “nein, Danke”.

Per un cop, no va ni fer falta el rebuig frontal de l’oposició ni les pressions dels socis socialdemòcrates a la gran coalició de Merkel. Primer se’n va distanciar el portaveu del govern, Steffen Seibert, en la compareixença d’ahir. La proposta “no forma part del pacte de coalició”, deia, en relació amb la proposta de la CSU, partit agermanat a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, que té tres ministres a la coalició de govern.

Poc després, Merkel parlava dels avantatges del bilingüisme, a punt d’obrir – se el congrés de la CDU, a Colònia, que l’ha de reelegir com a cap del partit per vuitena vegada consecutiva, avui dimarts. La idea dels “germans” bavaresos havia de ser la punta de llança al congrés que la CSU farà el cap de setmana vinent. De cop, va quedar suavitzada en una mena de “recomanació” fer servir l’alemany, en l’ús diari, com a pas per fomentar la integració.

Un 20% dels 80 milions d’alemanys tenen arrels estrangeres, el nombre de nous sol·licitants d’asil pujarà enguany per damunt de les 200.000 persones, i, segons les estadístiques, Alemanya és el segon país més atractiu del món industrialitzat després dels EUA per als estrangers. En aquest context, pretendre “imposar” l’alemany a casa és, a més de populista, impracticable, com recordava un membre de l’ala més dretana de la CSU, el diputat Peter Gauweiler, vicepresident de la formació bavaresa.

La proposta havia estat difosa el cap de setmana passat per mitjans alemanys, com un dels punts que la direcció volia discutir en el congrés de la formació. És probable que en un altre moment Merkel no l’hagués rebutjat tan ràpidament. Però la vigília de la seva reelecció com a cap de la CDU, a Colònia, no es va voler arriscar a un atac de populisme de dretes.

Merkel, cancellera des del 2005, presideix des del 2000 la formació que més governs ha liderat a Alemanya. En aquests 14 anys ha convertit el partit en el seu domini absolut, com ho demostra el 97% amb què va ser reelegida en l’anterior congrés, a Hannover, el 2012.

No pot aspirar al 100% que va obtenir, en la postguerra, el primer canceller de la història de la República Federal d’Alemanya (RFA), Konrad Adenauer. Són altres temps i, a més, si alguna veu se sent dissonant a les files del partit és la dels que reclamen un paper més rellevant de les noves generacions.

No es preveu que el congrés de Colònia es converteixi en el de la “renovació” interna. Més aviat serà la mesura per determinar el nivell d’obediència i submissió de la CDU a Merkel. Un 100% absolutista no és el més recomanable per a una cancellera acostumada a manar, però sense donar cops de puny a la taula.