El primer ministre britànic, David Cameron, va condicionar ahir el seu suport a la permanència del Regne Unit a la Unió Europea (UE) a “canvis radicals però justos i raonables” en el sistema de beneficis socials per als ciutadans que en provenen, per tal de “reduir el nombre” d’immigrants de la UE que s’estableixen a la Gran Bretanya anualment.

Aquest serà un “requeriment absolut” en la negociació que endegarà amb Brussel·les, per a la qual el premier necessita la complicitat de la resta de socis, ja que les reformes proposades impliquen en bona mesura la reescriptura dels tractats. “El meu objectiu és ser capaç de negociar aquests canvis per a tota la UE, perquè crec que ens afavoririen a tots. Però si la negociació per a tota la UE no és possible, m’agradaria veure’ls inclosos en un nou acord amb el Regne Unit.” Advocava, així, per una possible solució unilateral.

Entre les principals reformes assenyalades, Cameron pretén expulsar els ciutadans comunitaris que no hagin aconseguit feina en sis mesos des de la seva arribada al Regne Unit. A més, no tindran cap dret a reduccions fiscals ni a habitatge social mentre no hi hagin viscut i treballat durant quatre anys continuats. Tampoc no podran rebre ajuts per als fills si aquests fills no resideixen al país amb el treballador afectat. La deportació exprés dels criminals al seu país d’origen és una altra de les peticions.

Si les demandes de Londres “cauen en sac foradat”, no descarta res, va amenaçar David Cameron. És l’advertiment més dur, però també equilibrat, que ha llançat mai sobre la possibilitat que el govern conservador que encapçala doni suport a la sortida de la Unió Europea en el referèndum previst per a finals del 2017, sempre que es mantingui a Downing Street després de les eleccions generals del mes de maig.

Les paraules de Cameron, doncs, es poden llegir com una amenaça a la UE, que ho són, tot i que suavitzada en relació amb declaracions anteriors. Però també es va ocupar de demanar prudència a aquells que, com ara el Partit Independent del Regne Unit (UKIP), demanen la sortida immediata de la UE.

Perquè, no debades, va recordar: “Els que diuen que sens dubte estaríem millor fora de la UE només han explicat una part de la història. Per descomptat que podríem sobreviure, no hi ha dubtes sobre això. Però hauríem de sospesar en una balança la pèrdua del nostre accés immediat al mercat únic i el nostre dret a prendre les decisions que el regulen. I perdríem el dret automàtic que tenen els 1,3 milions de ciutadans britànics que avui viuen i treballen en altres llocs d’Europa. Per tant, abans de fer aquest pas [la sortida de la UE], ens agradaria pensar – ho acuradament.”

I, tot i que les paraules de Cameron van ser inequívoques, també és cert que, a diferència del que li demanen els sectors més durs del seu partit, no va posar damunt la taula una idea que en els darrers mesos havia estat esbossada com a part de les demandes en la negociació de Londres amb Brussel·les, això és, l’establiment de quotes d’immigrants comunitaris als quals es permetria l’entrada a les illes.