L’amenaça es va complir. El president dels Estats Units, Barack Obama, va informar en horari de màxima audiència televisiva i des de la Casa Blanca sobre les mesures per a la reforma migratòria que tant de temps ha havia promès i que, de cop i volta, s’havia convertit en la prioritat del mandat. Una eterna promesa que pot arribar a beneficiar gairebé cinc milions d’indocumentats i que va en camí de convertir – se en el serial polític a Washington fins a final d’any.

Dimecres, en un missatge de vídeo de menys d’un minut a Facebook, Obama feia una crida als nord – americans a estar atents a les noves mesures. “Anunciaré alguns dels passos que puc dur a terme sota l’autoritat legal com a president per fer que el sistema [migratori] funcioni millor”, havia dit el president. Avui està previst que rebi un bany de masses a l’escola Del Sol de Las Vegas, a l’estat de Nevada: la mateixa escola on, el gener del 2013, va començar la croada de la reforma migratòria. “Sento que hi ha un desig genuí de fer – la realitat. Ara és el moment”, havia expressat llavors el mandatari. Gairebé dos anys després, la promesa es fa realitat.

Al tancament d’aquesta edició l’anunci encara no s’havia fet, però les línies bàsiques d’actuació ja eren conegudes. Protecció dels pares indocumentats dels ciutadans o residents nord – americans; ampliació del programa d’acció diferida per a l’arribada d’infants (DACA en les sigles en anglès) i que podria beneficiar dos milions de dreamers; possibilitat d’extensió dels visats als estrangers amb altes capacitats tecnològiques; i un control ampliat, en nombre i en qualitat, a les fronteres més vulnerables dels Estats Units en qüestió d’immigració.

L’actuació a esquenes del Congrés va despertar la visceralitat dels opositors republicans, i la resposta no es va fer esperar. Des que es va anunciar que Obama presentaria la proposta abans de finalitzar l’any van començar una campanya de negació rotunda a qualsevol mesura que es plantegés, en especial per la forma –a través d’una ordre executiva–. El secretisme sobre les accions puntuals que formaran part del pla d’Obama han fet que, fins ara, el debat sobre el fons de la qüestió no s’hagi pogut ni plantejar.

“Està posant el dit a l’ull dels nord – americans”, va criticar el governador republicà de Texas, Rick Perry. “És un desafiament constitucional”, va assegurar el senador opositor Ted Cruz. “El nou Congrés actuarà si no fa marxa enrere”, va advertir el líder conservador del Senat, Mitch McConnell, que, a més, va assegurar que la intenció del president no és aportar solucions sinó utilitzar la immigració “per fer política, igual com va fer amb la reforma sanitària”. No es va quedar aquí, i va comparar Obama amb Pinotxo per les vegades que el mandatari havia dit que no utilitzaria les ordres executives per implantar polítiques.

La primera mesura que els republicans poden dur a terme per frenar l’aplicació de la reforma migratòria serà la negació de fons extraordinaris per a la implementació, fent valer el control majúscul que tenen del Congrés, i com a primera mesura del que s’espera que sigui un llarg serial de desavinences entre els líders republicans de l’òrgan legislatiu i el mandatari demòcrata.

Els demòcrates crítics, tot i celebrar la mesura, es pregunten per què aquesta actuació no va arribar durant els dos primers anys de la primera legislatura d’Obama, quan les minories li havien fet confiança a les urnes i els demòcrates tenien majoria a les dues cambres del Congrés. “Creiem en un possible acord bipartit”, va explicar a la cadena MSNBC el demòcrata Joaquín Castro, d’origen mexicà. “El president està actuant perquè els republicans sempre l’han rebutjat”. “Però, per què ara?”, repreguntava el periodista. “Perquè la nova composició del Congrés impossibilitarà qualsevol opció de fer alguna cosa”, va confessar Castro.