‘Dimbaaya’ significa família i comunitat en la llengua wòlof, considerada la llengua nacional del Senegal. I Dimbaaya és al mateix temps el nom del treball discogràfic que presentarà demà passat Joan Carles Martínez al Real Cercle Artístic de Barcelona (19.30 h). Tota una declaració d’intencions. I és que el disc vol transmetre a través de la música els valors i la forma de vida propis de la cultura senegalesa. I aquesta no es pot entendre sense el profund sentit de família i de comunitat que impregna les relacions personals entre els homes, dones i nens del país africà.

En particular, en el disc el guitarrista gironí interpreta junt amb tres músics africans deu cançons de bressol (en llengua wòlof) que cantaven les dones senegaleses als seus fills o als seus marits. Com ell mateix reconeix, en la proximitat i tendresa d’aquestes cançons es descobreix el valor de la família per a aquestes societats, valor que s’ha perdut a Occident en el frenesí de la postmodernitat. Al mateix temps, escollint aquest tipus de cançons, el músic reivindica el paper de la dona en la transmissió oral de la tradició i la llengua del Senegal.