Fronteres socials. La justícia europea va donar ahir la raó a Alemanya, avalant per primera vegada que qualsevol estat membre pugui denegar les ajudes socials als immigrants comunitaris que no tinguin feina. El Tribunal de Luxemburg posa límits al dret de lliure circulació i confirma que l’Europa ampliada i sense fronteres és només per al capital i les mercaderies, l’austeritat i els rescats multimilionaris a la banca, però no per als drets socials. Carta blanca per a la nova política d’immigració de la cancellera alemanya que preveu, fins i tot, expulsar els immigrants que faci sis mesos que no treballen.

Si un català, posem per cas, s’instal·la a Alemanya fugint de l’atur, tot i tenir la ciutadania europea podria “quedar exclòs de percebre determinades prestacions socials”, resol la sentència. En concret, els jutges responen al litigi entre una romanesa (i, per tant, europea de ple dret, des del 2007) resident a Leipzig i els serveis d’ocupació alemanys, que li deneguen l’ajuda de 400 euros al mes que cobren les persones sense ingressos al·legant que no s’esforça per trobar feina (no té cap qualificació professional, mai no ha treballat, ni tan sols a Romania, ni té cap intenció de fer – ho). En altres paraules, l’acusen d’estar fent turisme social.

Segons el Tribunal de la UE, el país d’acollida no està obligat a concedir prestacions d’assistència social durat els tres primers mesos de residència (per exemple, quan un aturat català aterra a Berlín per provar sort). I després, el dret de residència està condicionat a tenir una feina o els recursos suficients per poder subsistir sense ajudes socials. Qualsevol estat membre “ha de tenir la possibilitat de denegar les prestacions socials a ciutadans de la UE que no desenvolupin cap activitat econòmica i exerceixin la seva llibertat de circulació amb l’únic objectiu de percebre una ajuda social d’un altre estat”, defensen els jutges.