El barri del Poblenou torna a ser escenari d’assentaments de persones immigrades sense papers que, després d’uns temps d’haver estat allotjats en pensions o albergs, han anat tornant a ocupar naus abandonades del barri. La majoria malviu amb la recollida de ferralla, activitat que els és impossibles de dur a terme, expliquen, si viuen en habitacions o pisos petits.

Aquesta torna a ser la realitat d’un col·lectiu que voreja les 300 persones per les quals fa anys que es reclama una solució que els permeti viure i treballar legalment a la ciutat.

El juliol del 2013, el jutjat de primera instància número 21 de Barcelona va ordenar el desallotjament dels 300 africans que vivien a la nau del 127 del carrer Puigcerdà de Barcelona. Des d’aleshores, els serveis socials municipals van atendre les persones afectades aplicant el Pla d’Assentaments Irregulars. Segons fonts de l’Ajuntament, se’ls va facilitar adreces de pensions en conveni municipal, tiquets d’alimentació per a menjadors socials, tiquets de menjar futur i una targeta de transport públic.

El Pla d’Assentaments Irregulars preveu allotjament transitori per a les persones afectades i un itinerari d’inserció sociolaboral que els permeti sortir de la situació en què es troben.

Una part del col·lectiu d’immigrants va optar, però, per iniciar una via administrativa per tal de sol·licitar al govern estatal permís de residència i de treball per raons humanitàries. Segons va explicar ahir en roda de premsa el representant de l’Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments, Enric Mosquera, gràcies al fet que el desallotjament havia estat pacífic, les autoritats van atorgar un document de col·laboració amb l’administració amb el qual podien sol·licitar l’empadronament a Barcelona, el permís d’arrelament a la Generalitat i el permís de residència al Govern Civil.