Un dels puntals de la programació del Temporada Alta, des de fa anys, és la seva programació internacional. Si fa mitja dècada que va consolidant l’aparador de teatre iberoamericà, amb prou feines ha fet gaires incursions al teatre africà. Tot i que, geogràficament, la Mediterrània faci veïns Catalunya amb l’Àfrica, no hi ha la mateixa tradició escènica. De fet, com reconeix Narcís Puig, membre de l’equip directiu del Temporada Alta, ha estat una casualitat: no hi ha al darrere cap estratègia. Avui i demà al Municipal de Girona es presenta la primera d’aquest tríptic: una òpera ambientada en el Congo més violent amb text de Macbeth i música de Verdi. El director sud – africà Brett Bailey presenta un polèmic Macbeth que denuncia l’abús de les multinacionals que extreuen minerals al centre de l’Àfrica.

Les úniques vegades que el Temporada Alta ha programat òpera ha estat per mitjà d’un director sud – africà. Anys enrere, recorda Puig, es van poder veure en el Temporada Alta les òperes dirigides per William Kentridge Il ritorno d’Ulisse (2008) i Woyzeck on the Highveld (2009), basada en l’obra de Georg Büchner, que Kentridge traslladava a la Johannesburg dels anys cinquanta. Ara també és un sud – africà el que presenta una escena molt més crua, i amb un ampli repartiment. La República de Sud – àfrica és un país amb forta tradició operística, confirma Bailey, amb companyies estables, tot i que les versions no responen als vestuaris “victorians” europeus, sinó que desenvolupen adaptacions diferents. Bailey també recrimina el clixé que sovint Europa té de la realitat africana (sigui en el cine, en la literatura o en qualsevol altre àmbit), tenyida d’un folklorisme “que no existeix en l’Àfrica actual”.

En aquest sentit, la seva mirada del Macbeth és molt personal. No pretén en cap moment fer una comparació entre Macbeth i un dictador (com podria ser Mobutu Sese Seko). De fet, per Bailey Macbeth assassina el seu rei per un acte de bogeria transitòria. El director està més interessat a buscar el ressò de la societat africana (víctima d’un capitalisme sense escrúpols) en els versos de Shakespeare. Combrega prou amb l’exposició Exhibit B, en què el director blanc utilitza ciutadans negres per denunciar el racisme. L’exposició, que es va poder veure a Avinyó, ha estat prohibida a Edimburg, precisament, pel fet d’abusar dels negres. I és que, raona Puig, Bailey habitualment treballa en instal·lacions que han anat seguint des del Temporada Alta però no han trobat necessari presentar – ho al festival. Sí aquesta òpera, que s’ha pogut fer amb la complicitat de molts festivals europeus per poder assumir el trasllat de la companyia. Bailey apunta que ha treballat l’adaptació “lentament” els últims 12 anys.

Més Àfrica

Un altre espectacle programat amb rerefons africà és El vestit (The suit) a partir del text de Can Themba, Mothobi Mutloatse i Barney Simon. És el primer muntatge que Peter Brook va presentar en el Temporada Alta (en versió francesa). Ara, el festival el recupera en versió anglesa. Brook és un dels habituals del festival i reprendre una peça de fa anys ajuda a veure l’evolució del seu treball. D’entrada, ara la peça té un element musical nou. Es podrà veure divendres i dissabte vinent al Municipal de Girona.

També el coreògraf Alain Platel ha marxat al Congo per al seu muntatge Coup fatal (Cop fatal), programat a El Canal per al 28 i 29 de novembre. L’artista de Les Ballets C de la B visualitza novament universos puntuals més que treballar amb ballarins. Si a Gardenia presentava el cas dels transvestits vells, ara fa un joc amb un contratenor congolès que l’enfronta artísticament amb els artistes del carrer de les grans metròpolis: “Són músics que també ballen”, aclareix Puig.