L'emigració es consolida com a sortida a la crisi
Els estrangers representen un 90% dels fluxos de sortida i, entre els autòctons, destaquen els joves..
Avui, , 04-10-2014Entre 1999 i 2007, el pes dels immigrants en el total de la població espanyola va passar del 2% al 12% en el que va ser una crescuda espectacular del nombre de persones que van arribar a l’Estat procedents d’altres països i cridats per una economia en creixement i necessitada de mà d’obra poc qualificada. L’augment de població va fer créixer la demanda interna, va facilitar la recaptació d’impostos i va suposar un alleujament per al sistema de pensions, amenaçat abans per l’envelliment de la població. La crisi, però, va capgirar la situació i els processos migratoris. L’efecte crida va disminuir i ben aviat es va fer palesa una disminució en les entrades. Amb el temps, quan va quedar clar que la crisi no era una cosa passatgera, van créixer de forma important les sortides. Així, el saldo migratori – la diferència entre immigracions i emigracions – a l’Estat espanyol es va posar en números negatius el 2010. A Catalunya ho era des d’un any abans.
Demògrafs, sociòlegs i economistes remarquen la dificultat per quantificar l’emigració. Tots coincideixen a assenyalar que el padró registra satisfactòriament les immigracions, mentre que el procés contrari està subregistrat – són pocs els que marxen i es donen de baixa al padró – . Com a referència, es prenen les dades de l’Estadística d’Immigracions que elabora l’INE – una estimació a partir del padró – , que són considerades les oficials. Segons l’INE, entre 2009 i 2012 van sortir de Catalunya amb destinació a l’estranger 472.832 persones. El 2013, any del qual només hi ha dades provisionals, ho van fer 145.722 persones, un 9,5% més que un any abans.
Els experts coincideixen que aquestes dades marquen una tendència, tot i que no són cent per cent fiables. De fet, molts d’ells treballen amb els seus propis números. Marges d’error a banda, la tendència és continuada i s’ha consolidat en els darrers anys. Al 2014, les sortides haurien arribat a una certa estabilització, segons Amparo González, investigadora del CSIC, que apunta, però, que varien molt segons la destinació.
(Puede haber caducado)