Les derives que ha tingut el recent conflicte entre Israel i Hamas a la franja de Gaza han fet reviure amb força el virus de l’antisemitisme. Ahir a Berlín, amb el lema Aixeca’t. Mai més odi contra els jueus, va tenir lloc una gran manifestació de rebuig a l’antisemitisme, en què van participar les principals personalitats polítiques d’Alemanya, entre les quals hi havia la cancellera, Angela Merkel, i el president, Joachim Gauck. L’origen de la mobilització cal buscar – lo en el calent estiu viscut arran del conflicte a Gaza, quan diverses manifestacions antiisraelianes van degenerar fins a arribar a l’intent de crema d’una sinagoga a Essen, la crida d’un imam a Berlín a “comptar i matar fins a l’últim” jueu i la irrupció d’enverinats eslògans de l’estil de Hamas, Hamas, gasegeu els jueus. La consciència col·lectiva del país, sempre molt sensible i atent a qualsevol brot d’antisemitisme per raons evidents, va tremolar des dels fonaments.

Segons una investigació publicada pel Bundestag el 2011, una quarta part dels alemanys demostren cert antisemitisme, i entre la comunitat musulmana el percentatge s’acostava al 50%. Les desinhibicions de l’antisemitisme, però, no s’aturen a l’Estat teutó. A França, el país europeu amb la comunitat jueva més extensa, les xifres recents espanten. A l’Hexàgon, on la connivència del govern de Vichy amb el Tercer Reich continua molt present, el nombre d’actes antisemites s’ha duplicat de gener a juliol en comparació del 2013, segons un informe del servei de protecció de la comunitat jueva (SPCJ). Es tracta d’un cos d’ordre organitzat per protegir els llocs de culte, d’acord amb el Ministeri de l’Interior.

“Hem constatat que el nombre d’actes antisemites ha augmentat significativament aquest any”, va explicar, arran de l’informe, el ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve. “Des del maig hem decidit reforçar la protecció de tots els llocs de culte, i hem demanat als prefectes que comuniquin a la justícia qualsevol acte d’aquesta natura tot i que no hagi estat denunciat.”

El SPCJ va destacar dos pics importants d’actes antisemites a França en l’últim any. El primer va ser al gener, arran de dos episodis: l’afer Dieudonné (la prohibició per part del Consell d’Estat de l’espectacle de l’humorista perquè el va considerar racista i antisemita) i la manifestació convocada per Dia de la Còlera, un moviment reaccionari contra el president, François Hollande, que va reunir grups religiosos i polítics radicals. El segon pic va ser més recent, el juliol passat, com a Alemanya, durant el conflicte a Gaza.

Llavors, la metxa de la violència es va encendre amb intensitat en diverses localitats del país, entre les quals la mateixa capital, on diverses marxes propalestines a la banlieue parisenca, amb una forta immigració nord – africana –fonamentalment musulmana–, van degenerar en enfrontaments amb proisraelians i atacs a sinagogues.

L’episodi més violent es va viure a Sarcelles, població a tocar de París coneguda com “la petita Jerusalem” per la seva àmplia comunitat jueva. S’hi van convocar el mateix dia i hora dues manifestacions encreuades, en suport a Israel i Palestina, respectivament. El resultat final va ser 57 detinguts i 17 policies ferits, i atacs contra una sinagoga, robatoris, i cotxes i negocis kosher incendiats.