Ara sembla que va de debò. Ajuntament i Generalitat estan d’acord, si més no, a fer una primera actuació al barri de Sant Joan de Figueres, on viu la comunitat gitana, desallotjant i enderrocant 44 cases. És una intervenció que la mateixa alcaldessa, Marta Felip, admet que no és suficient i que ha de venir seguida d’una gran intervenció per “dignificar el barri” i per acabar amb el gueto. Però és un pas endavant per al futur d’un barri amb problemes socials i de conflictivitat greus.

El crim al cementiri de Figueres per Tots Sants de l’any passat, per un enfrontament entre famílies gitanes, va revifar el debat sobre què cal fer al barri. En aquell moment, l’exalcalde i conseller de Territori, Santi Vila, i l’alcaldessa, Marta Felip, van anunciar un projecte per fer tancar una part de les cases baixes del sector oest. I ara, les dues administracions han posat fil a l’agulla i comencen ja a parlar dels primers desallotjaments entre final d’aquest any o principis de l’any que ve. Cal preveure, doncs, que aquesta vegada sí que es tirarà endavant si més no en part la intervenció tan anunciada al barri, després d’anys en què ha faltat valentia –segurament també pressupost– per afrontar – la.

Marta Felip sembla decidida a començar a actuar, però la història recent fa témer que pugui acabar en res. I és que aquest és un problema crònic a la ciutat –segurament el més important, juntament amb el pas a nivell– i la gran assignatura pendent. El 2003, l’alcalde, Joan Armangué, ja va parlava de fer desaparèixer el gueto amb una transformació que vinculava a l’arribada del TAV, amb el pla Avinguda Nova Estació. Però el tren d’alta velocitat ha arribat i la intervenció segueix pendent. Tampoc Santi Vila, després, que apostava també per una gran intervenció, se’n va sortir.

I això que, en aquest moment, les possibilitats de creixement de la ciutat passen per desenvolupar, precisament, el sector oest. Caldrà veure com ho afronta l’Ajuntament en el nou planejament urbanístic, que ha d’estar a punt l’any que ve. També l’Ajuntament de Vilafant preveu un nou barri entre l’Arengada i el barri de Sant Joan, aprofitant el reclam de la nova estació. És força obvi que, tot plegat, no es podrà plantejar si no va acompanyat d’una gran intervenció al barri gitano.

El del barri de Sant Joan és un tema que apareix cíclicament. Aquest cop, l’anunci dels enderrocs ha coincidit amb les queixes del barri de Juncària Parc Bosc, al costat del barri gitano, i amb les de fa unes setmanes de poblacions veïnes com ara Llers, Terrades o Albanyà, que temen circular – hi. S’ha reaccionat amb més presència policial al barri i a l’entorn. Una intervenció que se suma a la feina que ja fan habitualment els cossos policials i els serveis socials. En tot cas, una feina que ha tingut els seus fruits, segur, però que no ha estat suficient per resoldre els conflictes del barri, que la mateixa Marta Felip admet que s’han agreujat amb el tràfic de droga.

Per tant, l’única solució passa per una aposta clara, per dignificar el barri. Tot i que és car: l’Ajuntament parla de quinze milions d’euros per a una intervenció integral. A més, és delicat, sobretot per les famílies que es farà fora, perquè se’ls haurà de buscar una solució, no només un habitatge fora del gueto, sinó també un seguiment per a la seva integració en el nou barri. Per tant, s’haurà de tractar amb tota la cura del món. La mateixa atenció que s’haurà de parar per explicar molt bé a Figueres de quin projecte s’està parlant, que no es tracta de crear nous problemes en altres sectors i de quin és l’objectiu de la intervenció. També serà llarg, i per tant, no es resoldrà en un sol mandat. Potser no serà mèrit d’un sol alcalde. Per tant, caldrà unitat a la ciutat i que no se’n faci un ús partidista. Cal recordar que les eleccions municipals són el maig de l’any que ve, d’aquí a només vuit mesos. I tant s’equivocarà qui vulgui usar la sensació d’inseguretat i els problemes d’incivisme per treure’n rèdit electoral, com qui ho vulgui fer amb el projecte d’intervenció per eliminar el gueto.