El nombre d’immigrants subsaharians que o bé han arribat a les costes andaluses aquests dies o bé han intentat salvar, sense èxit, les tanques de Melilla ens han tornat a recordar que el drama de la immigració continua sent una assignatura pendent. L’arribada, només en un dia, de prop d’un miler de persones en centenars de petites embarcacions deixa constància que la pressió migratòria no s’atura perquè tampoc s’aborden els problemes que la provoquen. Les desigualtats i la pobresa absoluta a què estan condemnats milions de persones a l’Àfrica fa que aquests busquin al nord allò que saben que mai no podran tenir a casa.

L’arribada massiva de subsaharians, tant a les costes espanyoles com a les italianes, no són res més que una prova que les iniciatives de la Unió Europea endegades fins ara són clarament insuficients. Europa sembla no voler entendre, no voler acceptar que el fenomen migratori no només afecta als estats fronterers del Mediterrani, sinó que es tracta d’una qüestió que implica tota la Unió. Fins ara la resposta al drama migratori ha estat bàsicament policial, acompanyada de bones intencions i d’accions puntuals de cooperació que no ataquen el problema des de l’arrel.

La immigració procedent de l’Àfrica subsahariana només s’aturarà quan s’ataqui l’origen del fenomen. Quan s’activin els mecanismes que facin possible eliminar la pobresa que castiga aquest continent, quan hi hagi un compromís ferm i responsable en favor del>desenvolupament humà i econòmic d’aquest territori, de manera que l’escletxa que hi ha entre Àfrica i Europa es vagi diluint fins a posar fi a les desigualtats.