Un diari de Madrid, ja no importa quin, publicava ahir una vinyeta que se’n fotia, alhora, de la tragèdia dels immigrants que intenten saltar la tanca de Melilla i del procés d’emancipació dels catalans. Un guàrdia civil, amb careta sanitària, li preguntava a un negre detingut que com és que es jugaven la vida d’aquesta manera. La resposta: “És que hem sentit el rumor que es necessiten figurants per a la Diada.” Tot lligat en un cop d’ull, racisme paternalista i catalanofòbia. Graciosíssim, es veu.

El cas és que els acudits sempre van darrere de la informació. I a Madrid, polítics i mitjans de comunicació fa dies que donen per segur que el pròxim Onze de Setembre serà un fracàs. Suposadament, les bases del catalanisme s’haurien adonat, gràcies a les maniobres dels serveis secrets espanyols a Andorra, que els estaven enganyant. Fins i tot justifiquen, amb xifres fabuloses –i fabulades– de frau, que el dèficit fiscal no existeix, sinó que les escoles i els hospitals a Catalunya pateixen a causa de la cleptomania de la classe política territorial.

Tot plegat condueix a dues conclusions. Una, que els catalans són persones mentalment febles, fàcils de manipular perquè s’entesten a mirar o llegir mitjans com TV3 o aquest, en comptes de riure amb l’acudit del negre figurant. I dues, que la societat catalana necessita tutela perquè la seva credulitat i innocència la fa dependent –ep, pel seu bé– de les elits madrilenyes. Negres i catalans queden igualats en la seva puerilitat. Les fronteres són coses serioses, com el guàrdia civil de l’acudit.

Infantil vol dir voluble, i això és el que esperen aquesta Diada, en un curiós exemple de realisme màgic aplicat a la informació i la política. Fins que algun dia –com en el conte de Monterroso– quan es despertin s’adonaran que el poble català continuava allà.