Una cançó patriòtica nord – americana descriu els EUA com una “dolça terra de llibertat”. La frontera sud del país, però, no és un lloc dolç ni lliure, almenys si els que la volen creuar són menors d’edat i viatgen sense papers ni passaport en regla. Des de començament d’any hi han estat detinguts més de 50.000 d’aquests menors, que vénen principalment d’Hondures, El Salvador i Guatemala. La majoria fugen de la inseguretat que regna als seus països, del narcotràfic o de les xarxes de traficants de persones que els manipulen i assetgen fins que estan a punt d’arribar a la que creuen la terra promesa.

La magnitud i dimensió del problema va motivar una recent cimera entre el president nord – americà, Barack Obama, i els mandataris dels països d’on procedeixen els immigrants. Entre les mesures que es van acordar en aquesta cimera per protegir els menors hi havia un pressupost especial, proposat per Obama, de 45 milions de dòlars destinat a millorar la seguretat fronterera. El doble llenguatge de la proposta d’Obama li ha valgut al president un nou malnom; el d’El Gran Deportador, perquè les mesures presumptament destinades a “protegir” els joves immigrats no són res més que mitjans per reforçar la vigilància policial de les fronteres i per agilitzar la deportació dels immigrants detinguts.

Així, la “dolça terra de la llibertat” es treu del damunt un greu problema social i humanitari amb el tradicional remei de més repressió disfressada de bones paraules. I ningú sembla adreçar els veritables problemes d’injustícia, inseguretat i crim organitzat que empenyen milers de menors a deixar els seus països.