L’escriptora sud – africana Nadine Gordimer, premi Nobel de Literatura 1991, va morir diumenge als 90 anys a la seva casa de Johannesburg, segons va informar ahir la família.

Autora de més de vint llibres, entre els quals hi ha quinze novel·les, uns 200 relats i nombrosos assajos, Gordimer va denunciar l’opressió, la violència, la discriminació i les conseqüències nefastes de l’apartheid, un règim que va arribar a prohibir tres dels seus llibres.

Nadine Gordimer va néixer a Springs, a la província de Gauteng, a Sud – àfrica, el 1923, en una família d’immigrants: el pare era un jueu lituà i la mare era una cristiana anglesa. Tot i ser d’origen europeu, sempre va defensar la seva nacionalitat africana i va rebutjar els guetos de la comunitat blanca.

La seva vocació per l’escriptura va aparèixer ben aviat. Amb tan sols 15 anys va publicar el seu primer relat al diari local. El 1953 va sortir publicada la seva primera novel·la, The lying days. El 1974 va rebre el Booker Prize per The conservationist i va assolir renom internacional.

Es va comprometre activament contra l’apartheid el 1960, arran de la detenció d’una amiga seva. A partir d’aquí no va deixar de denunciar en públic i a través de la seva escriptura les injustícies del règim de Pretòria. Es va fer membre del Congrés Nacional Africà (ANC), aleshores prohibit, i va ajudar els militants buscats per la justícia. Va dirigir també durant anys el Congrés d’Escriptors Sud Africans (COSAW). D’altra banda, va ser una de les primeres personalitats que Nelson Mandela va demanar de veure després el seu alliberament, el 1990, i no va dubtar a mantenir el seu esperit crític quan va arribar la democràcia al país, el 1994.

Independent, va rebutjar sempre adherir – se a l’opinió majoritària dels intel·lectuals sud – africans sobre la violència de la societat –una opinió que manté, entre altres, J.M. Coetzee–, fins i tot després d’haver estat víctima d’un robatori el 2006.

Gordimer va viatjar a Barcelona el novembre del 2007 per celebrar el Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat. Aleshores va explicar com es va haver de guanyar el dret de dir – se a ella mateixa sud – africana: ho va aconseguir en part contractant advocats per alliberar els escriptors negres empresonats.