Les imatges esgarrifoses difoses a la xarxa sobre l’agressió racista de diumenge al metro de Barcelona representen un atac intolerable contra la convivència i, per bé que es tracta d’un cas aïllat, cal actuar amb diligència i contundència per tal de fer saber a tots aquells que tinguin temptacions de cometre actes similars que la ciutat de Barcelona, i el país en general, no tolera actes d’aquesta mena. Catalunya és un país on s’ha aconseguit un relatiu equilibri entre la diversitat i la cohesió social, amb moltes mancances i terreny de millora, però amb uns nivells de convivència molt més estables sobretot si es compara amb l’entorn europeu. La societat catalana no està exempta de problemàtica, però fins ara sembla que encaixa molt millor que en altres països el respecte a la diferència i a la diversitat.

Una situació general respecte de la qual casos com el del metro porten a pensar que no es pot abaixar la guàrdia, ni de manera literal, amb una actuació policial decidida i contundent contra aquests comportaments execrables, ni la guàrdia de l’educació i la pedagogia, que han de fer la feina de prevenció imprescindible perquè aquestes manifestacions d’odi racial continuïn essent una expressió minoritària. En aquest darrer cas, a més, s’ha posat en evidència la importància decisiva de les xarxes socials en el món d’avui. Primer, pel que fa a la difusió de l’agressió, impulsada pels seus autors d’una manera que deixa entreveure la seva manifesta falta d’escrúpols però alhora una inconsciència exhibicionista derivada, sens dubte, d’una indiscutible incompetència intel·lectual. Però també, i sobretot, pel paper fonamental que han tingut les xarxes a l’hora d’identificar els agressors.