“És la demostració que l’extrema dreta no aconsegueix sortir de la marginalitat; Le Pen intenta netejar la seva imatge a França, però a Europa molts partits s’han adonat que segueix sent ultra”, va celebrar ahir el socialista francès Pierre Moscovici (l’exministre d’Economia d’Hollande que ara espera cadira a Brussel·les, a la nova cúpula de la UE). El Front National “és incapaç de formar grup propi, els francesos haurien de meditar”, votar – lo “és un carreró sense sortida”, va aprofitar per dir el diputat socialista Arnaud Leroy.

Le Pen intenta ara dissimular el revés: “Hem decidit privilegiar la qualitat i la coherència en comptes de precipitar – nos.” També Wilders s’excusa: “Volíem formar grup propi, però no a qualsevol preu”. En altres paraules: finalment han descartat acceptar com a veïns d’escó els neonazis grecs d’Alba Daurada o l’eurodiputat alemany de l’NPD, ni tampoc els hongaresos del Jobbik ni els polonesos ultracatòlics del KNP, obertament homòfobs, misògins i antisemites. Precisament l’UKIP britànic, que va guanyar les eleccions, es nega a treballar amb Le Pen pel seu “ADN antisemita”. Només l’extrema dreta austríaca (els quatre eurodiputats de l’FPÖ que liderava Jörg Haider) i els independentistes de la Lliga Nord italiana (cinc escons) i del Vlaams Belang flamenc (un) confien en Le Pen i Wilders.

El Parlament Europeu no s’alliberarà pas de l’eurofòbia. El populista britànic Nigel Farage ha passat la mà per la cara a Le Pen, i no només formarà grup propi, juntament amb els antisistema italians de Beppe Grillo, sinó que fins i tot li ha acabat robant un escó: el de l’eurodiputada dissident Joëlle Bergeron, que anava a les llistes del Front National però que n’ha acabat fugint, després de defensar el vots dels estrangers en les eleccions locals.