“Keep calm and blame Europe”, Tranquils i culpeu Europa. Els triomfants candidats de l’antieuropeu Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP) celebraven bevent xampany, o escumós britànic, que també n’hi ha, l’èxit de la nit de diumenge. No hi havia copes en què servir – lo, només tasses, de te, és clar, i amb l’esmentada i prou significativa llegenda. Per primera vegada des del 1908, cap dels dos grans partits britànics, laboristes o conservadors, no han guanyat unes eleccions d’abast nacional.

I és que blasmar Europa, ja sigui per la política d’immigració o per les lleis laborals, és cada vegada més rendible a la Gran Bretanya. I això és el que ha fet durant la campanya l’ultra xenòfob i populista Nigel Farage, líder de l’UKIP, que ahir, en conferència de premsa, valorava els resultats així: “Es tracta d’un terratrèmol en la política britànica i crec que té profundes conseqüències per als líders dels altres partits”. I té raó. És referia als tres de l’establishment de Westminster, que cadascú en la seva mesura, i en gradacions diferents –de menys a més, tories, laboristes i liberal demòcrates– paguen un elevat preu per l’erupció de l’UKIP. El partit, que vol treure el Regne Unit de la Unió Europea, ha aconseguit el 27,49% dels vots, augmentant – ne onze punts en relació al 2009 i passant de 13 a 24 parlamentaris. La participació, però, ha estat molt baixa, 34,1%. Significa tot això que l’UKIP pot guanyar les eleccions generals de 2015? No. Però la seva ombra es projectarà sobre els altres grans grups. El premier Cameron es va refermar en la seva idea: “Els resultats mostren que la gent està profundament desil·lusionada amb la Unió, com funciona i com funciona per a la Gran Bretanya. Per això volen un canvi. El repte pel meu partit és demostrar que tenim un pla per fer – ho possible”. Aquest serà el missatge de Cameron i els tories els 365 dies vinents, i a Brussel·les anirà amb un altre, quasi un xantatge: “Si no em faciliteu els canvis en els tractats, si no puc repatriar poders, en el referèndum que convocaré a finals del 2017, hauré de demanar el no a la Unió.”