Fa més d’un mes que debatem sobre Europa, sobre la idoneïtat de la Unió Europea, sobre si ens convé o no, sobre si ens queda massa lluny, sobre la dificultat de conèixer el que es fa a Brussel·les, sobre les competències del Parlament Europeu, sobre si la UE ens serveix per sortir de la crisi, sobre qui mana a Brussel·les, si les institucions europees o els governs dels estats, sobre com s’ha de solucionar el drama de la immigració, sobre la gestió de l’energia, sobre les relacions exteriors de la UE, sobre com es gestionen la crisi d’Ucraïna i la de Síria i sobre altres temes internacionals.

Però, sovint, el debat europeu queda aparcat, a favor de la pugna política dintre de cada estat i també dintre de cada estat federat, comunitat autònoma o regió, fet que provoca que es perdi de vista l’objecte essencial del que representen les eleccions d’avui, que són europees, no estatals o regionals, i que esperem que tinguin una forta participació, perquè això voldria dir que Europa interessa i que els ciutadans saben que el 80% de les normes que ens afecten tenen el seu origen a Brussel·les.

Veurem també com queda format el Parlament Europeu; si manté l’estructura habitual de dos grups polítics grans (els populars i els socialistes), un de mitjà (els liberals) i d’altres amb menor incidència, perquè les enquestes apunten a un increment significatiu dels partits d’extrema dreta, antieuropeus i xenòfobs, que aposten per tornar a l’Europa dels estats i al control de la immigració.

De tot això, em surt una reflexió que argumentaré, però de què ja en detallo el final: la UE és útil i ens convé. Ja sé que la situació de crisi econòmica ho altera tot i afecta molts ciutadans i famílies i que hi ha un escenari econòmic, polític i social que sovint fa dubtar que s’hagi gestionat l’economia i la política en base a les bones pràctiques. També entenc que algunes decisions que s’han pres (rescats, polítiques d’austeritat, etcètera) abonen el terreny de la crítica. Però de moltes coses que han succeït no en té la culpa la UE i, per contra, forma part de la solució, encara que molts l’haguessin plantejat d’una altra manera.

La UE ens ha portat pau, democràcia, estabilitat, llibertat, drets humans, tolerància, respecte a les minories, un mercat de cinc – cents milions de ciutadans, una moneda única, estat del benestar i drets civils, entre d’altres coses. I, en un món globalitzat com aquell en què estem, amb àrees econòmiques i polítiques molts grans, com ara els EUA, la Xina, l’Índia, Rússia o l’Amèrica Llatina, ens convé una UE forta i cohesionada, que pugui interactuar i influir amb la realitat mundial. És per tot això que no podem anar enrere, cap a l’Europa dels estats, com volen els euroescèptics, perquè ja sabem els conflictes que varen ocasionar a Europa i, a més, els estats europeus, un a un, en pocs anys no tindrien incidència en el món. La fórmula útil ja la tenim: és la UE, amb capacitat econòmica i política i amb voluntat d’incorporar totes les realitats nacionals que la formen.