Abdelmajid El Harfaoui, un dels set homes marroquins que han estat empresonats pels assalts violents, ja havia aixecat les sospites dels residents de la urbanització del Mas Nou de Platja d’Aro, des del gener del 2013, quan va ser assaltada la casa d’un matrimoni mentre ells eren a dins. Va ser el dissabte 19 al vespre. Els quatre individus van entrar a casa d’una família de nacionalitat algeriana, que estava sopant en el moment de l’assalt; van lligar l’home, la dona i la filla, i van obligar l’home a obrir – los la caixa forta. Els lladres van poder fugir del lloc dels fets amb cotxe i amb un botí de 20.000 euros que la família tenia guardats a la caixa forta, i joies. L’amo d’aquest xalet va a trobar a la teulada de casa seva un paper amb quatre noms marroquins escrits. A partir d’aquell moment, un grup de propietaris de parcel·les van fer un estudi sobre les cases on hi havia hagut assalts de la luxosa urbanització, la més castigada pels lladres violents.

El maig del 2010, quatre encaputxats van assaltar un matrimoni austríac jubilat; van lligar l’home i van obligar la dona a obrir la caixa forta. També va ser assaltada una casa del carrer del Zorro, on vivia sola una anciana belga de 85 anys. Els propietaris investigadors van comprovar que almenys cinc cases assaltades tenien en comú dos personatges: el jardiner Majid, tal com coneixien Abdelmajid El Harfaoui, i la dona de la neteja, Cristelle Delbecq, belga, esposa del jardiner. Els propietaris de finques, tots estrangers, contractaven els serveis de Majid i Cristelle a través de l’empresa Casa Trenta SL, regentada també per un estranger i situada a l’entrada de la urbanització, i que és la que assumeix les feines de jardineria de la majoria de parcel·les de la urbanització.

Un cop van haver fet l’estudi, de tretze planes i que titulen Einbrueche (robatoris, en alemany), els propietaris van arribar a la conclusió que no podia ser coincidència que sempre rebessin les cases on treballaven Majid i Cristelle, i van passar la informació als Mossos d’Esquadra. La delació, però, en lloc de conduir a la resolució dels assalts, en un primer moment va degenerar en un conflicte veïnal i gairebé policial.

Els Mossos van temptejar els patrons del jardiner i la dona de la neteja, i els patrons es van enemistar amb els propietaris de les finques per haver denunciat els seus treballadors, amb qui confiaven, i els delators es van enrabiar en contra dels Mossos perquè, de resultes de les indiscrecions policials, els sospitosos van saber qui era que havia anat a donar els seus noms a la policia; els delators fins i tot van plantejar – se denunciar els Mossos, que els havien delatat a ells.

Els promotors de l’estudi que ja el 2013 enfocava el jardiner són els propietaris d’una casa del carrer Azalea que la banda d’Ali precisament va intentar assaltador dos cops els dies 13 i 14 d’abril passats, uns dies abans que finalment fossin enxampats in fraganti en un habitatge del carrer del Zorro, on els Mossos van comptar amb la col·laboració de la mestressa, Yolanda Zaugg. Els propietaris de la mansió que els lladres havien ullat al carrer Azalea també estaven en connivència amb els Mossos, que l’abril del 2014 ja estaven sobre la pista de la banda d’Ali Salim, perquè tenien els telèfons punxats i els seguien la petja de prop. Amb aquest seguiment van poder veure com assenyalaven la casa quan passaven davant amb cotxe.