S’hi pot trobar gairebé de tot. Des de peces de roba, fins a petits electrodomèstics, telèfons mòbils i llibres, passant per joguines i eines de ferreteria més o menys atrotinades. Un gènere, tot, que ja està utilitzat i visiblement castigat, i que s’amuntega desordenament en un basar furtiu a l’aire lliure que ha arrelat al barri Gòtic, en ple epicentre de la Barcelona més turística. Es tracta d’un exemple paradigmàtic del que en una època d’estretors econòmiques com la present s’ha batejat com a “mercat de la misèria”, on els venedors intenten subsistir comerciant amb el que arrepleguen o tenen a mà, a uns preus irrisoris.

El carrer de la Boqueria, a escassos 300 metres de la plaça Sant Jaume, és l’indret on cada diumenge al matí s’assenten aquests encants il·legals des de ja fa almenys nou mesos, segons expliquen veïns i botiguers de l’entorn. Uns i altres no amaguen el seu malestar tant per les molèsties que asseguren que els ocasiona aquesta pràctica com per la resposta tèbia que, al seu parer, hi ha donat fins ara la Guàrdia Urbana. Des de l’Ajuntament de Barcelona es nega la major i s’afirma que el “fenomen” està detectat i policialment s’hi està a sobre.

La presència de venedors fluctua cada setmana –els dies de pluja, per exemple, solen ser pocs– però, generalment, es compten per desenes. Aquest últim diumenge superaven la trentena, però han arribat a ser més. La majoria són immigrants. El gènere l’obtenen remenant les escombraries, segons expliquen fonts municipals. Per un parell de sabates, per posar un exemple, demanen 4 euros. Són poc inclinats a parlar, però neguen que res del que tenen sigui robat. Els veïns de l’entorn relaten que el mercat va començar a instal·lar – se l’agost de l’any passat. “Els venedors van aparèixer en grup de cop, no va ser gradualment, com si estiguessin organitzats”, expliquen les mateixes fonts. L’estretesa característica de l’urbanisme del Gòtic no ha digerit bé la presència invasiva d’aquestes paradetes –en realitat, poc més que un simple llençol a terra– a banda i banda del carrer, la qual cosa ha donat peu a més d’un conflicte. No en va, en una via tan transitada com aquesta, sobretot per turistes que van o vénen de les Rambles, l’espai que queda per passar el vianant –i no diguem un vehicle– és exigu. Mínim. Una circumstància que és criticada especialment pels comerciants, que explícitament demanen no aparèixer identificats en aquest article. “Ens hem quedat sense lloc per passar i, a més, la imatge que aquest mercat dóna del carrer i la ciutat no crec que sigui la millor”, manifesta una venedora. Hi ha mala maror, però s’ha anat amorosint amb el temps.