Del 14 al 17 d’abril ha tingut lloc l’última sessió de la setena legislatura del Parlament Europeu, que, a més d’oposar – se a la desintegració d’Ucraïna, ha aprovat definitivament nous elements de la Unió Bancària Europea per minimitzar el cost per als contribuents dels rescats bancaris fent pagar els rescats a accionistes i creditors.

Però si aquest ha sigut el tema més important aprovat en aquest últim ple, també s’han tractat temes de gran transcendència per a Europa i els europeus: intercanviar projectes pel programa Frontex, pel qual es tracta d’evitar el descontrol fronterer que possibilita la situació d’irregularitats immigratòries, i altres temes que inclouen des d’idees per activar les pimes o la mobilització del fons europeu d’adaptació a la globalització o la protecció dels consumidors en els serveis d’utilitat pública.

Hi ha hagut també un debat entre els presidents dels set grups polítics amb representació al Parlament Europeu per tal de concertar la forma en què es durà a terme l’elecció del pròxim president de la Comissió Europea pel període 2014 – 2019 d’acord amb el que va establir el Tractat de Lisboa. Un tractat de Lisboa, per cert, que va reforçar molt i molt les competències que fins ara havia tingut el Parlament Europeu. Europa avança i el Parlament Europeu té molt a dir en els procediments legislatius perquè té codecisió amb el Consell en gairebé tots els temes que proposi la Comissió Europea.

És per això, precisament, que més que mai s’hauria de produir un alt nivell de participació en les properes eleccions al Parlament Europeu, previstes per al dia 25 de maig, amb excepció d’alguns estats membres on les eleccions no es faran en diumenge sinó en altres dies d’aquell cap de setmana. Només a Bèlgica, Xipre i Grècia el vot és obligatori. En tots els països es vota a partir dels 18 anys, excepte a Àustria, on es fa a partir dels 16 anys. Les modalitats de vot i les circumscripcions electorals són de moment diferents als 28 estats membres.