El lleuger descens de la població estrangera és un fenomen comú i molt homogeni a tot Catalunya. L’últim balanç de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) xifra la reducció en un 2,4% en relació amb l’any anterior. Gairebé totes les comarques van experimentar un lleuger descens de la immigració durant el 2013, excepte Osona, que té un 0,35% més d’estrangers censats. L’Urgell i la Garrotxa no van registrar gairebé cap variació, mentre que altres comarques com ara la Terra alta, el Berguedà i el Baix Ebre van liderar la pèrdua percentual de població estrangera.

Més que lleuger descens, la disminució del 2,4% es podria considerar una “estabilització” de la població d’origen estranger, explica el director general per a la Immigració, Xavier Bosch. El segon any amb un descens d’estrangers –el 2011 va registrar una pèrdua de l’1,1%– és el resultat del creixement vegetatiu del col·lectiu, la frenada en els fluxos migratoris externs per la crisi i la integració, ja que unes 25.000 persones estrangeres residents a Catalunya obtenen la nacionalitat espanyola cada any. Bosch atribueix el lleuger creixement a Osona i la Segarra al fet que “s’hi ofereixen feines poc qualificades”.

Pel que fa al pes de la població estrangera sobre el total, hi ha divuit comarques amb una proporció de població estrangera superior a la mitjana catalana (15,3%). L’Alt Empordà, amb un 27,7%, i la Segarra, amb un 26,1%, lideren aquest percentatge. Hi influeixen força els emplaçaments d’Empuriabrava, amb força estrangers empadronats, i Guissona, on resideixen molts romanesos que treballen en l’escorxador de la cooperativa.

Quant a la presència de nacionalitats, destaca la marroquina, que és la més nombrosa, amb 236.090 habitants, seguida de la romanesa.