Hui dissabte, 29 de març, membres de l’organització Espanya 2000 tenen previst irrompre al barri d’Orriols, amb un dels seus actes qualificats de “xenòfobs” i de foment de l’odi.  Repartiran 100 lots d’aliments que han recollit de diversos supermercats de la ciutat.  Amb aquestes engrunes, s’arrogaran l’autoritat i la pretensió de “privilegiar” persones autòctones, marcant diferencies i excloent gent que comparteix les mateixes necessitats, els mateixos abusos, les mateixes injustícies. Aquesta formula va encaminada a incrementar l odi cap al diferent segons han assegurat organitzacions socials i cíviques d’aquesta barriada valenciana.

Orriols és un barri ple de diversitat perquè sempre ho ha estat.  Des del primer dia, els seus carrers han estat plens d’accents i colors, de lluita i de treball.  L’única cosa que ha canviat és que, des de fa uns anys, hi ha més gent que no porta a la butxaca el carnet d’identitat espanyol que serà necessari per a recollir eixos lots de menjar.

Orriols és un barri d’aquest país ple d’immigrants i de la seua gent, orgullosa del llarg camí que ens ha portat a ser qui som.  Han fet país amb les seues mans i els seus somnis de deixar la fam i el patiment enrere, pagar un piset i que els xiquets i xiquetes vagen a l’escola.  Ho han fent al costat de la gent de la terra i s’han fet de la terra.  Això és el que sempre fa la gent immigrant allí on va.

Orriols té, a més, una forta xarxa de solidaritat mereixedora de reconeixement, integrada per molta gent i organitzacions com l’Associació de Veïnes i Veïns, València Acull, el Centre Islàmic, Càritas, l’Associació de Persones Aturades, la de Comerciants, i tantes altres.  I fa molt que una de les tasques d’aquesta xarxa és la distribució solidària d’aliments sota principis igualitaris.    

Des de la Plataforma pel Dret a Decidir denuncien que el que necessita la gent d’Orriols, com sempre, són noves oportunitats.  Que no necessita engrunes, que la caritat no és justícia.  Necessita treball i accés a habitatges dignes amb lloguers socials, serveis bàsics d’educació i sanitat i que el seu barri no estiga abandonat a la seua sort i en deteriorament creixent.  No necessita barreres socials entre el barri de tota la vida i el que ha sorgit de l’especulació, no necessita el patiment dels anuncis permanents de desnonaments.

Per a PDaD, aquestes pràctiques de l’extrema dreta pretenen augmentar les discriminacions, les desigualtats, les estigmatitzacions i els enfrontaments entre la gent de baix, que són les persones que estan en situacions de major pobresa, que més pateixen la crisi, sense qüestionar les polítiques neoliberals de dalt, que les propostes d’extrema dreta comparteixen del tot.

Els integrants d’aquesta Plataforma volen un País Valencià on cap engany es puga amagar darrere de la caritat; on puguem decidir que rescatarem persones en lloc de bancs; com es gasten els nostres impostos i quan, quant i per a que ens endeutem; de quina manera es garanteixen les necessitats més bàsiques de la gent. “Ho volem decidir tot i per a totes i tots, en igualtat dins de la diferència” remarquen.