L’any 2007, el responsable de Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Lahosa, va pronosticar: “Avui dia, a Barcelona, pertànyer als Latin Kings o als Ñetas no és, i espero que no ho sigui mai, un acte delictiu en si mateix. Això no vol dir que dins d’algun d’aquests grups no hi hagi algú relacionat amb activitats delictives, igual que en qualsevol altra organització.” Set anys després d’aquest discurs moderadament optimista de Lahosa, el director general de la policia, Manel Prat, i el cap de la Divisió d’Investigació Criminal, l’intendent Jordi Bascompte, van comparèixer en roda de premsa per detallar el resultat del dispositiu contra la facció ALKN dels Latin Kings duta a terme a Barcelona fa catorze dies: 30 detinguts, sis empresonats, entre els quals els quatre màxims capitostos de l’organització que des de Barcelona es movia per tot l’Estat.

Bascompte va explicar que amb el segell de Latin Kings hi ha tres organitzacions, que impliquen un total de 900 joves, molts d’ells sud – americans, però també espanyols i d’altres nacionalitats. En el cas de l’ALKN, es tracta d’una organització dedicada al tràfic de drogues i armes, extorsions i robatoris amb violència, entre altres activitats delictives. Entre les seves especialitats, hi ha la introducció de drogues a la presó, on subministren la substància il·legal a altres membres de la banda ja empresonats i després la comercialitzen.

La policia va explicar ahir la peculiar estructura piramidal amb què funcionen els Latin, amb una encara més peculiar nomenclatura que recorda els jocs de rol inspirats en relats fantàstics d’èpica medieval. Així, el capitost de la banda, que respon al nom de Babywhite, és reconegut com a inca suprem. Es tracta d’un home de poc més de trenta anys, nascut a Catalunya i que va escalar posicions en l’estructura dels Latin Kings per via marital, és a dir, després de casar – se amb la germana d’un dels líders de l’organització a l’Equador.

Per sota d’aquest, hi ha les corones supremes, una espècie de lloctinents del capo, amb els noms de cacic suprem, esforçador –dedicat en cos i ànima, i també amb violència, a mantenir la disciplina dins de la banda–, secretari i tresorer. Aquest últim és l’únic cap del grup que no ha estat detingut, ja que viu a Madrid i, en aquest cas, no s’ha produït la col·laboració policial que en altres casos sí que hi ha hagut. Per sota de la direcció, el grup s’estructura en regnes, tribus i capítols, de manera successiva.