La Josefa té 97 anys i és la més gran dels veïns; en Manolo té quatre mesos i és el més petit de tots. Entre ells dos hi ha la resta: més de 150 veïns que habiten la part alta de la muntanya de les Pedreres de Girona. Tot tenen una cosa clara: “Som de les Pedrers i volem viure aquí.”

Aquest és el sentiment unànime dels veïns amb relació al pla especial que l’Ajuntament de Girona ha dissenyat per crear un gran parc i que preveu posar fi a les construccions fetes en terrenys públics i que suposarà trobar una alternativa per als veïns d’aquest sector a la carena de la muntanya.

Santiago Amador és l’actual patriarca d’aquesta comunitat d’ètnia gitana i té clara quina és la voluntat del col·lectiu: “Quedar – nos aquí.” Entenen que ara a l’Ajuntament li interessin els terrenys que han ocupat des de mitjan anys cinquanta del segle passat, però posen en relleu que si han de deixar les cases on viuen voldrien continuar al barri, però no es neguen a canviar de lloc “si l’alternativa és aquí a prop”. El seu sentit de pertinença a aquesta zona de la ciutat és indubtable. El patriarca va néixer a Benalúa de Guadix i va arribar amb nou anys a les Pedreres; ara en té 64 i assevera: “No m’he mogut d’aquí, he tingut vuit fills i tots han nascut aquí.”

Un dels seus fills, Juan Amador, reitera: “No volem marxar d’aquí.” I lamenta: “L’Ajuntament ara es recorda de nosaltres quan mai ha fet res per ajudar – nos.” En Santiago subratlla l’afirmació i tots coincideixen que sempre han estat “oblidats”.

L’evolució de la zona també ha estat gran. Les primeres ocupacions, com ara la casa on ens trobem, daten dels anys cinquanta, i el patriarca admet que “abans eren barraques i ara són casetes”. Tots tenen llum i aigua i a l’interior són cases acollidores amb menjador gran i tots els serveis. L’amplitud és important, perquè ells mateixos calculen que, de la cinquantena de cases, 48 són de familiars. És Sant Josep i la celebració del dia del pare ha permès fer una gran paella amb tota la família al jardí. Els terrenys quan es van ocupar eren militars i fins a finals del segle XX no van passar a ser municipals. En Luis defensa: “És un barri com qualsevol altre, però sense els serveis dels altres barris, perquè no ens els han portat fins aquí.”