Els professors de l’institut Miquel Tarradell del barri del Raval de Barcelona han dit prou. Després d’uns anys de retallades en què han perdut professors, una aula d’acollida i recursos, el got ha vessat. La gota: l’augment a trenta del nombre d’alumnes per aula a ESO i batxillerat just quan la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, anunciava que “allà on puguem baixar la ràtio prioritzarem els centres amb més necessitats”.

“No podem més”, expliquen els professors en nom de l’assemblea de treballadors de l’institut Miquel Tarradell. L’any 2005, el centre va ser guardonat amb el Premi Catalunya d’Educació per la seva tasca a favor de la cohesió en un barri amb una altíssima taxa de població immigrada i, segons expliquen els docents, ha estat posat sovint com a exemple de bones pràctiques per la Generalitat, però les retallades dels últims anys han anat minant la moral dels treballadors.

L’últim augment d’alumnes per classe ha acabat d’encendre els ànims. “Els darrers anys hem passat de tenir una ràtio de 25 alumnes, als 27 de l’any passat i, ara, 30, que és la que tenen tots els centres de secundària de Catalunya. Ensenyament hauria de ser conscient que no és el mateix fer classe en un barri benestant que en un centre com el nostre amb un percentatge d’immigració del 90% a ESO i batxillerat”, lamenten els professors.

La situació –expliquen– s’ha agreujat darrerament, especialment l’últim any. “Els darrers grups de primer d’ESO ens han arribat amb més dificultats de les habituals”, relaten els docents. “Hi ha alumnes que no han estat mai escolaritzats i tenen problemes de lectoescriptura, els costa entendre les instruccions bàsiques i el professor no pot arribar a tot arreu”.

Els problemes d’atenció a la diversitat no els vénen de nou, però mai com ara s’havien trobat amb tants casos d’estudiants en situacions extremes, desnonaments inclosos. “Hi ha alumnes amb trastorns d’ansietat, d’alimentació, que dormen malament…”.